Ja se sap: fa temps que un s’ho pensa, fa temps que algú li ho ha suggerit o comentat, fa temps que creu que potser ho hauria de fer… però, al final, els dubtes, la mandra i l’angúnia havien acabat podent més.
Però, vés quines coses, aquí estic. Ara que la blocosfera està saturada, ara que diuen que la gent volta més per les xarxes socials que no pas pels blocs, ara que…
En fi, però ara em ve de gust. Sobretot, penso, per ordenar les diverses reflexions que em generen i que vaig fent al voltant d’això de la pau, els conflictes, la violència, el desarmament, els drets humans, el canvi personal, social i global que necessitem, etc. Vaja, per disciplinar-me (ai, que n’és d’important la disciplina!).
Si, al damunt, algú hi entra i hi deixa petjada de tant en tant i s’estableix un mínim debat, contrast, diàleg o compartiment, la cosa serà fantàstica.
Una abraça ben forta
