Cap al TNP (3): Ban Ki-moon: ‘el desarmament nuclear, la meva principal prioritat’

En una Conferència d’aquest tipus, són moltes les coses destacables i remarcables. Òbviament, entre la multitud de tallers i conferències, n’hi ha que són fluixos, d’altres regulars i n’hi ha uns quants que per tema, participants o debat posterior, resulten ben interessants.

A més, com sol passar, el retrobament amb antics col·legues, la coneixença de nova gent, el posar cara a entitats o iniciatives que havies conegut per mail o carta, alguns dels fets que hi ocorren, anècdotes diverses, etc. són part essencial de l’experiència i donarien per fer-ne diversos posts. Però, si cal destacar alguna cosa ahir, lògicament és la vinguda de Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides.

Ho és objectivament: que el secretari general de les Nacions Unides vingui a la sessió de cloenda d’una Conferència Alternativa de la Societat Civil dos dies abans de l’obertura oficial de la del TNP… demostra una voluntat clara de prestar la seva legitimitat, visibilitat i força mediàtica a l’esdeveniment.

Però ho va ser, també, subjectivament: la sala principal de la Conferència (mai hagués pensat que dins d’una església s’hi pogués trobar una sala d’actes tan descomunal!) va superar totes les previsions i inscripcions inicials. O bé hi ha va haver-hi gent que es va apuntar a darrera hora o bé alguna només va fer acte de presència a la sessió de cloenda…

En qualsevol cas, l’expectació generada (envoltat, en la meva zona de la sala, de japoneses i japonesos, vaig ‘patir’ centenars de flashos i càmeres de vídeo a la sortida de Ban Ki-moon) va ser ben corresposta.

És cert que Ban Ki-moon no és un personatge carismàtic, no té la presència que tenia Kofi Annan i, fins i tot, el seu lideratge desperta cíclics dubtes sobre la seva poca autonomia i decisió. Malgrat tot, ahir al vespre va deixar anar algunes perles sobre el tema nuclear que van fer embogir l’auditori.

Va començar agraint la participació i l’assistència de les més de 1.000 persones vingudes d’arreu del món per participar a la Conferència: “Gràcies pel vostre fort compromís i el vostre coratge” i va dir, a la manera ‘Obama’, que compartia la visió “d’un món sense armes nuclears”.

Amb un to lleugerament amenaçador, va dirigir-se als governs i líders que acudiran a la conferència del TNP per dir-los que “el món estava mirant”, exortant-los així a moure peça i comprometre’s a fons. I, finalment, va deixar anar la perla: “des del primer dia que vaig accedir a les Nacions Unides he fet del desarmament nuclear la meva principal prioritat”.

Podria semblar que es va adaptar a l’auditori. Però, malgrat que Ban Ki-moon no forçarà mai la situació per enfrontar-se a les grans potències, també és cert que proclames com les d’ahir les ha fet abans en diverses ocasions. Des d’aquest discurs, un dels primers que va dirigir a l’Assemblea General de les Nacions Unides o aquest més contundent, en ocasió de la 62 Conferència Anual de les ONG amb estatut consultiu a Nacions Unides, celebrada a Mèxic el 2009.

Sens dubte, una presència i un discurs que contribueixen -una mica més- al reforçament de la perspectiva d’un món sense armes nuclears.