Prioritats desenfocades

30 08 2010

(article publicat a la Revista Estris de Juliol-Agost)

Que tenim un xic atrofiat el sistema per a definir col·lectivament les nostres prioritats, és una evidència. Cada any assistim impassibles a la mort de centenars de milers de persones per manca d’aliments, d’aigua potable o per uns sistemes de salut deficients. Tenim suficients recursos econòmics, humans i tècnics per assegurar aquestes necessitats per a totes les persones del món però tal com estem organitzats (estructures, valors i prioritats) acabem permetent que any rere any això passi…

Vaja, que el fet de malgastar en bestieses –o directament en barbaritats- enlloc de en necessitats bàsiques, és una constant del nostre món. El que passa és que, quan hi ha crisi, aquestes paradoxes esdevenen més sagnants.

Obviarem el fet que bona part dels factors que ens van dur a la crisi econòmica que ens afecta no hagin estat abordats. En dos anys i mig, no s’ha produït cap canvi ni reforma del sistema financer tot i que fa mesos que es diu que s’ha de fer. És com si després de patir una fuita d’aigua a casa, ens preocupéssim només de netejar el terra i ignoréssim a consciència el perquè i l’origen de la fuita. Qualsevol persona ens diria que som uns temeraris i uns irresponsables, no? Doncs això és el que estem fent col·lectivament…

Obviarem també el fet que, en cas d’acordar mesures per reduir el dèficit d’un país, els governs poden, a més de retallar, incrementar els ingressos. I que ningú s’espanti: no estem dient que tothom pagui més, sinó que alguns que paguen ben poc –tot i tenir molt- paguin el que els correspon. I uns no paguen perquè fan delicte i altres… senzillament perquè és legal. Si, és dur, però és ben cert!

Però, en cas de reduir, perquè no es pensa en una despesa militar escandalosament elevada i, sovint, plenament inútil? Hi ha qui diu que això és intocable, però jo no acabo d’entendre-ho. Diuen que cal la depesa militar per a defendre’ns. Mentrestant, reduïm la despesa social i congelem pensions, dediquem menys diners a la lluita contra la pobresa –cooperació al desenvolupament- i reduïm el suport a familiars de malalts dependents… És a dir, que abans de reduir els diners per a fer front a hipotètiques amenaces militars externes, els reduïm d’allò que serveix per atendre a persones que pateixen amenaces ben reals que afecten la seva vida. El que dèiem, prioritats ben desenfocades!

Advertisements

Accions

Information

5 responses

31 08 2010
Toni Viader

Així doncs, però, tenim els polítics que ens mereixem? Perquè certament a nivell personal també ho fem molt, això de desenfocar, trobo.

31 08 2010
jordiarmadans

Sens dubte, tenim allò que ens ‘mereixem’. El nivell de la política, l’economia, el periodisme, etc. és el que és perquè fem, volem o permetem que siguin així, no?

31 08 2010
Toni Viader

Sí!

I potser ho hauríem de dir més sovint, clar i alt, això.

31 08 2010
jordiarmadans

Fem-ho doncs! 😉

31 08 2010
Toni Viader

TENIM ELS POLÍTICS QUE ENS MEREIXEM!
TENIM ELS POLÍTICS QUE ENS MEREIXEM!
TENIM ELS POLÍTICS QUE ENS MEREIXEM!

;-P

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: