Tot i que sabem que sectors polítics i econòmics totalment insensibles a les retallades socials esperen amb candeletes la vaga com un element més en la seva partida de pòquer amb en ZP. Tot i que em sembla clar que la reforma laboral (l’eix de la vaga) no és sinó una part d’un problema molt més greu i de fons. Tot i que el govern espanyol és tant responsable de les decisions que pren com mancat d’autonomia real per a prendre-les. Al capdavall, un dramàtic exemple de com van les coses i cap a on semblen que van.
Faré vaga perquè em preocupa enormement que s’assumeixi com a normal que decisions que prenen governs, no pas insignificants, esdevinguin subsidiàries de les voluntats de poders econòmics als quals ni votem ni donem potestat per a governar-nos.
Faré vaga perquè és prou obvi que entre les prioritats del sistema econòmic que ens governa no s’hi troba la lluita contra la injustícia, la pobresa i la marginació.
Faré vaga perquè algunes exageracions d’aquest sistema ens han dut a la crisi econòmica que patim. Exageracions que, durant aquests anys, han estat impulsades pel món financer, tolerades pel món polític i massa sovint defensades acríticament per bona part d’opinadors i analistes.
I faré vaga perquè, enlloc de posar ordre i control en tot aquest desori, els canvis que arreu es proposen són d’una altra mena: en clau de retallar drets socials de sectors que poc es van afavorir d’aquests excessos i, en canvi, ara en paguen els plats trencats.
Però, és clar, caldrà fer moltes més coses que una vaga: l’acció que l’altre dia va fer la gent d’Inflexió, tot i simbòlica, em sembla ben interessant. A més d’exigir als governs que no dimiteixin, també ens caldrà ser capaços de trobar vies per a exigir directament responsabilitats als poders econòmics i financers per les seves actuacions.
I, òbviament, no cal esperar al que passi en el ‘sistema’ per a fer (o deixar de fer) moltes coses. En darrer terme totes i tots participem, amb més o menys alegria, amb més o menys convicció, amb més o menys consciència, d’aquest sistema econòmic. L’espiral especulativa, el consumisme, la recerca d’elevades rendibilitats monetàries que passen per damunt d’altres valors, etc. no són dinàmiques alienes a les actuacions que anem prenent diàriament.
Vaja, que faré vaga. I procuraré continuar una altra tasca encara més difícil però cabdal: (re)pensar i (re)construir el petit ordre de coses que m’envolta amb criteris i fonaments diferents als del model econòmic que no vull.