Trobo molt encertada la concessió del Nobel de la Pau a Liu Xiaobo. Més enllà del debat sobre les particularitats, llums i ombres del Premi Nobel de la Pau, ara és moment d’aplaudir-ne la decisió.
Especialment, si tenim en compte alguns dels premiats en anys anteriors. Per exemple, el passat. No és que Obama no es mereixi algun elogi o aplaudiment. No és que no necessitem ‘estimular-lo’ a fi que concreti les seves proclames i bons desitjos. No. El que passa és que és totalment il·lògic donar el Premi Nobel de la Pau a la persona més popular del món que, a més a més, és responsable de gestionar-ne el major bocí de poder polític i militar.
Perquè el Premi Nobel de la Pau pot ser una eina magnífica per a donar visibilitat al treball pacient i tenaç de persones que, sense massa focus ni projeccions mediàtiques, van empenyent amb dignitat, noviolència i radicalitat, un compromís de pau, justícia i drets humans. També pot ser una eina importantíssima quan la persona en qüestió pateix per la seva llibertat o, fins i tot, la seva vida. Llavors, el Premi esdevé un escut protector de primer ordre.
El Premi a Liu concreta plenament aquestes dues possibles funcions: en Liu pateix presó per manifestar una opinió. Ja va patir-ne fa temps arran de la revolta democràtica de Tiananmen. Tot plegat, per ser fidel a una exigència democràtica i per voler romandre al seu país. Amb el Premi, no sabem si sortirà de la presó però sabem que la Xina es notarà molt més observada i pressionada que abans i, en Liu, se sentirà més enfortit i segur.
Tot aquest temps, en Liu i molts com ells han sobreviscut entre la duresa del seu país i la insensibilitat de la resta del món que, a fi d’aconseguir bones relacions diplomàtiques i comercials amb un gegant emergent, la Xina, callava. Finalment, aquest és el principal valor de premiar amb el Nobel de la Pau a gent com en Liu: en concedir-lo, el Comité Nobel ens permet sentir-nos col·lectivament un xic més dignes davant les constants dimissions ètiques i morals de la majoria dels nostres governs.
Malgrat tot 
Jordi, quan veus persones com en Liu, empresonades per les seves idees en un sistema del tot asfixiant, és quan te n’adones que, malgrat totes les mancances de la nostra societat, som uns afortunats. Enhorabona als qui l’han escollit, per donar rellevància internacional a la seva lluita, en uns moments en que la Xina esdevé cada vegada més influent pq com dius la seva nominació ens fa a tots una mica més dignes.
Tota la raó Xavier. Les misèries que patim aquí no ens haurien de fer oblidar els drets, avantatges i oportunitats de què gaudim respecte a altres llocs.
Abraçada i content de veure’t per ací!
Jordi,
És veritat que ens podem sentir una mica més dignes com a individus però mentre els nostres governs mantinguin aquesta postura tan hipòcrita que els impedeix cridar clar i fort contra un govern, el xinés, que s’en fot dels drets més fonamentals, em temo que com a part que soc d’aquesta societat occidental el que sento és vergonya. És com si concedir el Nobel de la Pau a Liu Xiaobo tranquilitzes algunes consciències.
Efectivament, tal com dius aquest Premi no ens ha de ‘tranquil·litzar’ sinó més aviat ‘neguitejar-nos i activar-nos’ encara més!
Hem de treballar a nivell mundial la situació dels drets humans. Hi ha moltes persones com Liu que lluiten als seus països per tenir dret a demanar les llibertats negades.
Hem d’aprofitar aquest premi per reclamar als governs l’alliberació dels seus desidents.
O compleixen la declaració dels drets humans o perden els tractes comercials.
No seria bo un envargament al govern xinés? No es va fer amb Sudafrica de l’aparheid.
Calem postures internacionals per recolzar la idea que els drets humans són molt importants. Per les persones, pels pobles, pel planeta.
Cal donar suport internacional a aquest lliutador, en Liu. Recollim signatures, protestem davant l’embaixada, enviem cartes….
Hola Antoni,
Sí, malauradament, en Liu és un exemple entre molts d’altres de molts països d’arreu del món. I el poc compromís dels governs del món (cap a dintre, i cap a enfora) fa feredat.
Cal que siguem capaços de fer entendre que si els drets humans són importants, no han de der el tercer o quart criteri a tenir en compte a l’hora d’establir aliances polítiques, convenis comercials o actuacions conjuntes entre governs: hauria de ser un requisit previ!