Sindicats a la foguera

14 10 2010

A Simón Rosado

Porto 15 dies sentint tota mena de penjaments sobre els sindicats: que si són del segle XIX, que si no serveixen, etc…

No estic sindicat. No comparteixo necessàriament tot el que fan, diuen o plantegen els sindicats. Però, malgrat això o precisament per això, em sembla sospitós aquest ‘pim-pam-pum’ col·lectiu anti-sindicats. Com a mínim per dos motius:

1. es pot discutir que els sindicats s’hagin quedat al Segle passat (no pas al XIX com molts deien: més que res perquè la majoria de sindicats encara no havien nascut…) però el que és ben clar és que les condicions laborals i socials de molta gent són, aquestes sí, ben pròpies del Segle XIX. I, això, ens hauria de preocupar molt més que si els sindicats són antics. També a tota la còrrua de tertulians i opinadors que ho saben tot sobre els sindicats però, em temo, saben poc sobre la realitat social…

2. els sindicats ho han fet tot bé? No. S’equivoquen? Sí. Cal canviar-los? Potser sí. Però em temo que alguna gent més que canviar-los, vol jubilar-los. I, em pregunto, viuríem millor sense sindicats? No estaríem igualment en crisi, i potser amb impactes més severs sobre la gent, sense sindicats? És que les condicions socials de les persones que depenen del treball serien millors sense l’existència dels sindicats? O que les situacions d’explotació existents arreu del món no s’haurien anat reduint sense la pràctica del sindicalisme? Enviem els actuals sindicats, si voleu, a la foguera però abans millor que comptem amb algun recanvi o alguna altra eina, perquè sinó tots plegats viurem pitjor.

Quan tenia al cap aquest post, he sabut de la mort de Simón Rosado. No hi tenia una relació especial però havíem coincidit en diversos espais transversals. Sempre em va semblar una persona intel·lectualment inquieta, assenyada en la pràctica i respectuosa en el tracte. Especialment, recordo una taula rodona organitzada per Acció Jove on vam coincidir. Allí, vam parlar dels reptes nous que el món sindical havia de tenir present (medi ambient i desarmament en relació al món del treball). I en Simón hi va fer unes reflexions molt lúcides, valentes i autocrítiques.

Sincerament: em sembla que en Simón era molt més modern que la majoria dels que volen enterrar el sindicalisme per sempre més.

Anuncis

Accions

Information

12 responses

14 10 2010
Toni Viader

A mi els sindicats sempre m’han fet grima i els he considerat necessaris a parts iguals… són un exemple clar de com, des de la imperfecció, es poden fer coses bones 😉

15 10 2010
jordiarmadans

Tot és un xic imperfecte, no només els sindicats 😉

14 10 2010
Angels Tomás

Doncs jo que soc sindicada des de fa anys i panys, coincideixo amb tu Jordi.

14 10 2010
jordiarmadans

Ho celebro Àngels! Gràcies per entrar-hi i dir-hi la teva.

14 10 2010
Joan Serra

Només faltaria perdre la ja molt minsa capacitat de defensa dels obrers.
La guerra perduda i els 40 anys de dictadura ens han deixat molt castrats,
i una de les conseqüencies es la escassissima afiliació sindical i jo diria que aquest es el problema de la seva debilitat.

15 10 2010
jordiarmadans

Sí, l’ombra allargada del franquisme es projecta ben clararment en la minsa participació associativa, ciutadana, sindical, política, etc.

15 10 2010
Jordi Agulló i Guerra

El la democràcia els sindicats són fonamentals, més a fons són necessaris fins als estats on diuen que són desl treballadors, Xina, ja sabem que passa en el món laboral cap dret, ni de vaga ni de manifestació res de res. El problema rau que en actualment tenim una societat piramidal, funcionaris treballadors de grans empreses, amb sous gairebé correctes, després tenim la precaritat dels jovens, del treball a petits contrats, amb sous ridículs, el enorme atur. Com aquestes persones no estan sindicades ni tenen convenis, malgrat la bona voluntat, d’alguns sindicats, no fan res, per millorar les seves condicionas, quan són aquests pel que va nèixer el sindicalisme. CAL TROBAR COM ORGANITZAR A TOTES LES PERSONES PRECÀRIES. Aquest és el repte.

15 10 2010
jordiarmadans

Efectivament Jordi, aquest és un dels problemes: la gent més explotada i en situació precària, que es troba fora del marc de drets laborals i, també, pel que sembla de l’acció sindical.

15 10 2010
alfonsbanda

M’agrada Jordi aquesta capacitat tan teva, i tan positiva, de veure totes les cares de la lluna. Dels sindicats en diria, sense conèixer a fons la seva dinàmica actual, que els associo a l’estat del benestar que és una de les realitzacions socials que juntament amb la democràcia i els drets humans donen un rostre humà a la nostra civilització.

15 10 2010
jordiarmadans

Moltes gràcies Alfons!!

I molt ben expressada aquesta fòrmula:
civilització de rostre ‘humà= ddhh + democràcia + estat del benestar

m’agrada!

19 10 2010
Quico Gusi

Son molts hem que hem gaudit d’una vida laboral digna, gràcies als sindicats. Fins i tot sense estar-hi afiliats.

20 10 2010
jordiarmadans

És una reflexió ben interessant i certa Quico

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: