28 N (1): Si no votes, és perquè no vols!!

23 11 2010

Des d’avui fins divendres faré un comentari diari d’anàlisi sobre les Eleccions. El cuquet periodístic i politològic hi és. I les ganes de reflexionar sobre el que es mou, també.

I per obrir foc volia recordar una cosa que solem oblidar. I és que diumenge 28 les persones que vivim en aquest país podem optar entre 39 candidatures. En concret, 29 a Barcelona, 26 a Girona, 29 a Lleida i 30 a Tarragona. Totes, ben diferents: tant pel que fa a ideologia i plantejaments, com a models organitzatius o estils comunicatius hi ha molta diversitat. Si, a més a més, hi afegim el vot en blanc i el vot nul, encara més.

Hi ha persones que creuen que no hi ha res a fer, que la política no passa principalment per les eleccions, que no se senten motivades per les candidatures en joc o que creuen que el sistema electoral tal com està muntat, o el conjunt del sistema polític, no permeten un debat realment lliure i profund i, per tant, opten conscientment per l’abstenció. Efectivament, és una opció. Tant legítima, i tant plena de contradiccions també, com qualsevol altra.

Però, més enllà dels ‘abstencionistes conscients’, tinc la sensació que també hi ha gent que es refugia en l’abstenció per manca d’informació, de coneixement o de mínima dedicació a analitzar la política. Cap problema, és ben legítim. Però en tot cas, cal recordar que hi ha instruments per a qui vulgui omplir aquests forats.

Per exemple, pot xafardejar les diverses candidatures que es presenten (pràcticament totes, tenen web pròpia), pot participar en jocs per situar-se electoralment segons les pròpies opinions. Pot descobrir centenars de ciutadanes i ciutadans que valoren, analitzen, promouen i debaten sobre què fer, des de la seva sensibilitat ideològica, amb el vot. Pot acudir, també, a diverses webs que recullen informació sobre tot plegat o a pàgines d’analistes com l’Antoni Gutiérrez o en Saül Gordillo on, a més d’anàlisis interessants, hi trobaran molts recursos i vincles. També, poden consultar agregadors de blocs de gent que es dedica a la política o hi reflexiona.

Vaja, que si algú conscientment no vol votar, perfecte. Però, d’opcions i d’arguments, n’hi ha per a parar un tren. Que ningú al·legui ignorància.

Advertisements

Accions

Information

5 responses

23 11 2010
Xavi

i tot això des que ens hem vist al metro? Jo en tot cas votaré, demà en parlem 🙂

23 11 2010
jordiarmadans

Ja ja ja, no no, estava fet d’ahir a la nit, avui només penjar-lo. Ok, es confirma el dinar a tres bandes?

23 11 2010
Xavi

confirmat!

23 11 2010
Oscar

Hola Jordi!

seguirem els interessants comentaris.

La veritat és que tinc la sensació que no podem demanar massa a la gent que es situa en aquesta ‘abstenció no tant conscient’. El circ electoral i, a vegades, la mediocritat, no ajuden realment a fer de la política un espai i una tasca de tots i totes.

Crec realment que el vot en blanc és potser un reflexe simptomàtic del moment que atravessem i un veritable problema. Sobretot si entenem que ara qui dicta les polítiques a seguir ja no són ni partits de dretes ni d’esquerres, si no els famosos i maleïts mercats. Sembla que encetem una etapa històrica molt perversa, on la POLÍTICA ha de recuperar una tasca que li ha estat extirpada. Tinc la sensació de que guanyi qui guanyi (fet que no és trivial) la batalla estarà al carrer, a la reorganització i presa de consciència de tots/es davant del moment que estem vivint.

Jo votaré, i votaré a un partit d’esquerres. Però al marge d’això ens esperen 4 anys que on l’activitat parlamentària serà només una peça més del complex trencaclosques que ens espera.

A veure!

Òscar

23 11 2010
jordiarmadans

estimat òscar!

estic molt d’acord amb el que dius. Coincideixo plenament en que tot i no ser trivial el que passi amb les eleccions, cada cop més la política es decideix fora de l’àmbit ‘polític’. Aquest és el drama, signe i evidència que ens toca de viure (i fer-hi front és clar!).

Per la meva part només volia tocar un xic el crostó (ben carinyosament!) a persones que es desentenen de la política i no la segueixen i quan vénen les eleccions deixen anar algun tòpic com que ‘tots els polítics són iguals’, etc. i s’abstenen tot revestint-ho de discurs ideològic.

Però efectivament, com dius, ni l’estat del sistema, classe i estil polític actuals (ni el cada cop més reduït marge d’acció que queda per a la política democràtica) és per fer volar coloms!

Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: