28 N (3): ‘Ni independentista ni de dretes’

25 11 2010

Recordo un esmorzar amb Pasqual Maragall i representants d’ONG, fa anys. Tant l’Arcadi Oliveres com jo mateix vam expressar-li les nostres angúnies pel seu entusiasme en crear un pol aeronàutic a Catalunya i el fet que això obrís la porta a fabricar avions militars. Maragall va considerar menors i irrellevants aquestes crítiques i ho va expressar amb contundència, tant a l’esmorzar com en el comiat més personalitzat. Vaig sortir decebut de no haver estat capaços de convèncer-lo (i, de fet, amb el temps les nostres inquietuds es van confirmar). Però, a l’hora, vaig sortir satisfet: em va agradar que un polític amb ambició i projecció no cerqués quedar bé amb nosaltres i en discrepés obertament.

I és que, en política (i en moltes altres coses!), cal tenir projecte, creure-te’l i ser capaç de defendre’l. Crec que un dels problemes que patim és la difuminació ideològica i la conversió de l’oferta política en productes embolcallats amb tècniques publicitàries i presentats amb eslògans perfectament intercanviables. I, sense debat d’idees la política no és res. A algú li motiva votar el millor gestor?

Tot això em va venir al cap quan, fa unes setmanes, el PSC va presentar una frase del President Montilla per a identificar el seu perfil: ‘ni independentista, ni de dretes‘.

Em va semblar un encert. No em refereixo al contingut, sinó al fet de marcar terreny, encara que fos en negatiu. Però deixava clar que no volia representar ni la gent independentista ni la que se sentia de dretes.

I si adaptéssim la frase (que fa referència als dos eixos tradicionals -el nacional i l’ideològic- des dels quals la sociologia i la ciència polítiques analitzen el comportament electoral a Catalunya) a la resta de partits?

ERC em facilita la feina perquè, de fet, van reaccionar immediatament definint-se com a ‘independentistes i d’esquerres‘. En aquest cas, no van dir la gent que no volen representar sinó explícitament la que volen representar.

Que jo sàpiga, cap partit més s’ha afegit a la festa. Però em sembla clar que, el Partit Popular, signaria gustosament un lema que digués: ‘ni independentistes, ni d’esquerres’.

ICV-EUiA afirmaria categòricament ser ‘d’esquerres‘ i li seria incòmode afirmar-se o negar-se independentista. Sí s’afirmarien com a ‘federalistes o confederalistes‘.

Per Ciutadans, el cas és exactament el contrari: es declararien categòricament ‘no independentistes‘ i els costaria més ser contundents en l’altre eix: una part del partit negaria ser de dretes i, una altra, negaria l’eix esquerra-dreta.

El cas de CiU és el més complex. No sé com resoldrien la pregunta, però no crec que afirmessin ser independentistes (i encara menys no ser-ho) i, molt probablement, també s’apuntarien a negar la dicotomia esquerra-dreta.

En fi, cal canviar moltes coses en la política perquè sigui més creïble. És clar, també, que etiquetes com aquestes no resolen debats complexos. També és obvi que hi ha altres qüestions que afecten la gent més enllà del tema nacional i social. I, lògicament, una cosa és proclamar un lema i, l’altra, actuar en conseqüència. Però, a manca d’altres coses, i a manca de debats ideològics més profunds, benvingudes siguin algunes clarificacions sobre els projectes polítics.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: