‘Blood in the mobile’

18 02 2011

Un bon documental el que es va presentar ahir al Verdi Park, de la mà de diverses ONG catalanes que es preocupen per la República Democràtica del Congo, un país ric però assolat per un reguitzell històric d’ingerències, injustícies i barbaritats.

Que el nostre estil de vida i nivells de consum estan connectats amb el que passa a la resta del món és una evidència teòrica però que no sempre és clarament percebuda com a tal per la majoria de la societat. El nostre benestar, fins i tot els nostres entreteniments, tenen un ‘revers tenebrós’ en altres punts del planeta. No cal abjurar dels mòbils, però sí cal ser conscient de l’impacte que tenen. Perquè, podem optar per desentendre’ns però no és cert que realment n’estiguem al marge. Hi estem ben connectats. Tant connectats com ho estem amb els mòbils.

Malgrat que el es denuncia al documental ‘Blood in the mobile‘ és dur (l’explotació a les mines a la RD del Congo, l’extorsió i la violència que exerceixen uns grups armats que sobreviuen gràcies a l’extracció d’aquests minerals, la indiferència de les empreses occidentals, amb departaments de ‘responsabilitat social’, que adquireixen aquests minerals sense importar-los en quines condicions s’han aconseguit, etc.) no es pot negar que davant fenòmens com aquests tenim més eines (de denúncia, de donar-ho a conèixer, de prendre’n consciència col·lectiva, de fer seguiment de les empreses, d’influir-hi, de generar canvis legislatius, etc.) que abans.

El món és, potser, tant lleig com abans. Però ara tenim més eines i més capacitat per a intentar fer-lo un xic més digne.

Advertisements

Accions

Information

10 responses

18 02 2011
oscar

Gràcies per la reflexió. Al web també en vam parlar http://bit.ly/gsGcsE

18 02 2011
jordiarmadans

Gràcies a tu i vosaltres! Bona difusió en vau fer!

18 02 2011
Xavi

Doncs a mi el que més em va impactar és que allà tots són nens. Em recordava molt un llibre que vaig llegir fa poc
http://www.laie.es/libro/jo-vaig-ser-un-nen-soldat/140668/978-84-95616-81-4
Nens que es fiquen a dins de la mina en condicions infrahumanes, sense cap seguretat i en règim de semi-esclavitud. Nens soldat que formen els grups armats que controlen l’explotació de la mina i massacren a la població civil comentent tot tipus de brutalitats… I és que, realment, pensava, si jo fos un d’aquests nens que treballan des de ben petits a les mines de coltan i d’altres minerals,
probablement veuria el fet d’esdevenir soldat com una ‘solució’ a la meva vida. En un món sense alternatives, podem arribar a comprendre que hi hagi persones (nens) que ‘voluntàriament’ prenguin aquesta decisió.
Apart d’això, em va semblar un Michael Moore a l’europea.
“voy a hablar con los de nokia a ver si saben de donde vienen los minerales con los que fabrican mi telefono”
“bueno, como veo que no lo saben, me voy al congo a verlo yo mismo”.
En fi, coincideixo amb tu, aquest film és una eina més que podem afegir als recursos amb els que comptem per sensibilitzar a la gent, que ens ajuda particularment a fer visible la nostra connexió amb els problemes dels països en conflicte, sobre tot quan hi ha recursos minerals pel mig.
Per cert, el director em va semblar un tiu ben trempat i amb les idees molt clares, no? Em vaig anar també amb un xic d’optimisme i esperança… tot i les coses dures que havíem vist i sentit.

18 02 2011
jordiarmadans

Sí, aquells xavals baixant a les mines, vivint en aquelles condicions… impacta fins i tot al més passota.

Ja ja ja, sí sortint del Verdi també vam comentar que el docu té alguns moments ‘Moore’ totals (i, haig de dir, potser és la part que em sembla més sobrera).

Però mola que s’hagi fet, que es mostri i que s’estreni amb aquesta afluència de públic.

Fins aviat!

18 02 2011
Tweets that mention ‘Blood in the mobile’ « Malgrat tot -- Topsy.com

[…] This post was mentioned on Twitter by Xarxanet , geolaura, Portal 180Latitudes, Montse Santo, Jordi Armadans i Gil and others. Jordi Armadans i Gil said: 'Blood in the mobile': un bon documental sobre els nostres mòbils i la violència a la RD del Congo: http://bit.ly/faEmgg […]

18 02 2011
Cécile

SI, esperem que les empreses de mòbils es vagin responsabilitzant sobre el tema.
Al video hi ha extres on es veu el director entrevistant a assistents del Congrés Mundial de Mòbils de Barcelona d’algun any anterior. Sorpren veure com bastanta gent no sap de què se’ls està preguntant… Ens toca fer més difusió!

Mentrestant, per qui tingueu twitter, us convido a entrar al link: http://act.ly/34j per enviar un correu a la organització del Congrés Mundial dels Mòbils per què s’hi posicioni. Arribem una mica tard per aquest any, però a veure si serveix per preparar l’agenda de l’any que vé!

18 02 2011
jordiarmadans

Hola Cécile!! Benvinguda!

Sens dubte, cal empènyer molt més i cal que -això i altres coses- es coneguin molt més.

Gràcies per la idea ‘tuitera’ que contes!

Salut!

19 02 2011
MdelRosario

Hola, Jordi. Sempre ens impactarà que al món coexisteixin realitats tan diferents i injustes sense que moltes vegades ens assabentem. El pitjor és assabentar-se i no fer gens. A mi m’impressiona que pensem que això passa tan lluny de nosaltres que no té gens que veure; per exemple haver de canviar de mòbil cada poc temps i tenir l’últim model si té a veure amb els nostres hàbits de consum: què tal fer durar més temps el nostre mòbil?
D’altra banda, em toca molt properament aquest problema perquè “desafortunadament” Colòmbia és un país ric i també hi ha coltán, situat en zones de les comunitats indígenes: segurament serà motiu de sang i explotació. Aquí va informació sobre el tema
http://www.semana.com/noticias-nacion/guerra-coltan/131652.aspx
Una abraçada

19 02 2011
jordiarmadans

Hola María del Rosario!

Content de veure’t per ací. Tens tota la raó: una cosa és renunciar al mòbil i l’altre és fer-ne un ús absolutament boig i irresponsable (canviant de model constantment).

Abraçada!

18 05 2017
Flora

I agree wheleheartodly.I’m a Governor of a Primary School and, despite Wandsworth Borough Council’s legendary tight-fistedness, the improvements to infrastructure and morale over the last seven years are remarkable. Money was thrown at the problem and money (often if not always) worked.I am a bit concerned about how much more schools have to do in terms of community activities, fund-raising and governance though – there is neither the will nor the expertise amongst volunteers to give up so much time (at least not in London with its commuter journeys and long hours culture).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: