ATT (3): Interessant, distret, apassionant

3 03 2011

Segurament, per a molta gent, aquests tres adjectius no serien precisament els que definirien una sessió diplomàtica a les Nacions Unides.

Però, la veritat, s’hi escauen perfectament.

. Interessant: malgrat que són sessions llargues en un edifici fred -una mena de barracó ‘Ikea’ com diu un periodista, mentre l’edifici oficial de les NNUU és en obres- plenes de declaracions de moltes delegacions estatals en un llenguatge asèptic, la veritat és que és ben interessant anar veient com els Estats es van posicionant i mostrant les seves propostes i valoracions sobre com hauria de ser un futur Tractat mundial sobre el Comerç d’Armes (ATT).

És interessant veure què passarà amb diplomàtics de governs que ara estan vivint processos de canvi i convulsió (Egipte, Tunísia, etc.), especialment, quan Egipte -per exemple- ha tingut una actitud molt freda cap a la idea de crear un Tractat i, en general, en diversos processos de desarmament i control d’armes. És interessant confirmar que el govern espanyol adopta una actitud potent i ambiciosa, comparable a les delegacions més alineades amb la proposta de fer un ATT. És interessant -i il·lustratiu- constatar com països considerats ‘revolucionaris’ (Cuba o Veneçuela) tenen una actitud ben conservadora i poruga cap a una qüestió tant essencial per a protegir els drets humans com crear un ATT. És interessant -i molt trist, és clar- observar com, tot i parlar de diplomàtics amb experiència i, se suposa, actitud oberta- el masclisme perviu: alguns diplomàtics semblen menystenir aquelles delegacions on les dones hi tenen un paper principal…

. Distret: malgrat el llenguatge formal, a voltes hi ha alguna picabaralla, alguna delegació que fa alguna broma, algun delegat a qui se li envà la llengua, algun xoc dialèctic, etc.

. Apassionant: aquest matí, quan se sabia que el Chairman havia de presentar un nou esquema de treball hi havia nervis, emoció i expectació. En veure que, en general, mantenia un llistó i to alt, ambiciós i potent, ha generat una certa emoció en l’àmbit de la societat civil present i dels països i delegacions que recolzen plenament el procés de l’ATT. De moment, podríem dir, els Estats contraris a la idea de l’ATT no guanyen. I, això, és una magnífica notícia.

Advertisements

Accions

Information

3 responses

3 03 2011
toni

Ep! Jordi,

No deixa de ser curiós que l’Estat espanyol defensi un bon ATT a la vegada que se salta la seva pròpia llei venent armes a països que violen els DDHH.

Això de Cuba i Veneçuela, suposo que s’explica per la por a que ningú li vengui res… tenint en compte com tracten els seus propis ciutadans, seria ràpid i fàcil.

Malgrat tot, la cosa és complicada, suposo. Hi ha cap país que realment respecti els DDHH? Qualsevol podria ser titllat de ‘no-adient’ per a vendre-li armes (la qual cosa, sigui dit de pas, seria genial!).

3 03 2011
jordiarmadans

Sí, totalment d’acord amb la valoració del paper espanyol: però com que quan ho fan malament els ho diem quan ho fan bé, també cal fer-ho.

El que dius sobre països adients i drets humans… és ben cert, i és part de la gràcia. Es comença posant pegues als països que vulneren sistemàticament els drets humans i s’acabarà per qüestionar tota vulneració de drets!! Els governs no ho saben però s’auto-compliquen la vida! 😉

6 03 2011
toni

😦 O potser ho saben i per això posen pals a les rodes des de ja…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: