Líbia, una guerra justa i necessària?

20 03 2011

Un no parar: quan encara no hem acabat de pair els efectes de les revoltes àrabs, quan encara estem impactats per la tragèdia del Japó i alarmats per la crisi nuclear, tenim l’atac militar a Líbia.

Hi haurà temps per a més reflexions, articles i documents, però ara voldria compartir tres idees:

Se’ns diu que l’atac és una acció puntual (garantir la zona d’exclusió aèria i debilitar l’avenç sobre les forces rebels) no pas una invasió o una ocupació. Però les guerres se sap com comencen però no quan ni com acaben: tot just 24 hores després ja parlem de nombrosos atacs aeris, llançament d’un centenar de míssils i desenes de baixes. A més, allò que es resol amb acords és infinitament millor que allò que s’aconsegueix amb la força: no només per idealisme sinó perquè evita morts i futurs problemes. Sempre cal explorar fins al límit tot allò que es pot fer per tal d’evitar abocar més violència en una crisi o un conflicte.

Des de la vessant crítica a la intervenció, però, no podem confondre les coses: per molts factors, l’atac a Líbia és un cas diferent als de l’Iraq o l’Afganistan. Posar-los al mateix sac seria una simplificació barroera. Cal evitar, també, repetir clixés que no s’adiuen a la realitat: he sentit moltes veus dient que l’atac es fa per ànsies petrolieres o interessos econòmics. No ens equivoquem: és precisament per aquest tipus d’interessos que les potències democràtiques toleraven Gaddafi. Si ara en volen prescindir és, simplement, perquè els incomoda donar suport a un dictador perdedor i palpablement enfollit.

En l’altre cantó, molta gent favorable a la intervenció afirma que davant l’habitual indiferència, la decisió d’atacar Gaddafi és un signe positiu. Compte: Europa i els Estats Units han quedat retratats amb les revoltes àrabs i, ara, s’afanyen a voler canviar d’imatge. Però això no vol dir que el que fan estigui bé i que ho facin moguts per nobles sentiments.

Té sentit fer la guerra a un dictador amb el qual fins fa 4 mesos s’hi feien tractes i negocis i se li consentien tota mena de barbaritats (l’afer de les noies ‘boniques’ pagades per a escoltar-lo en territori europeu)? I, encara més, té sentit justificar aquesta acció amb el suport d’alguns països del món àrab que estan reprimint les seves poblacions que reclamen democràcia? O continuar essent aliat estratègic d’una Aràbia Saudita que no només reprimeix la seva població sinó que ‘presta serveis’ al règim de Bahrein?

O els governs democràtics occidentals canvien la seva manera de fer política internacional o les seves proclames en favor de la democràcia seran ridiculitzables i, és clar, poc creïbles.

Advertisements

Accions

Information

8 responses

20 03 2011
montse

totalment d’acord… Però un cop has creat el monstre, com pots convèncer-lo, per la via del diàleg, que es retiri que ja no et serveix?

22 03 2011
jordiarmadans

Montse, que no s’hagin fet servir no vol dir que no existeixin.

Tampoc dic que altres opcions (boicots, sancions efectives, forçar un marc de negociacions entre règim i rebels, etc.) haguessin acabat bé, però el que és clar és que aquestes darreres setmanes hem passat de la inacció a voler-ho resoldre amb bombardejos.

20 03 2011
Andrés

D’acord amb cada una de les reflexions Jordi. I d’acord amb una idea de fons que em sembla veure atravessant totes tres: estem davant d’un fet que genera contradiccions. Em falta però una conclusió. Les contradiccions tenen un gran avantatge: quan les afrontem, creixem

22 03 2011
jordiarmadans

Andrés,

Certament, no sóc molt ‘contundent’ ni ‘concloent’. I, aquests dies que estic un xic ‘exposat’ procuro dir el que honestament crec (i compartim amb diversa gent de la Fundació per la Pau) encara que no sigui molt tancat i impecablement acabat.

D’altra banda, i m’entendràs perfectament, els debats en pla ‘posint-se els del Sí aquí i els del No allà’ em cansen i em semblen poc productius.

Em sembla més fonamental recordar que, o canviem la manera de fer les coses, o tindrem moltes més ‘Líbies’ davant les quals reproduïrem els debats del Sí i del No. Ja sé que tu això ho tens molt clar, però molts dels que es pensen que amb quatre bombardejos es resol tot, no ho tenen gaire assumit. abraçada!

20 03 2011
Xavier Mora

Malhauradament està ckar que els estats no actuen per nobles sentiments sinó per interès… realpolítik en diuen…? De totes maneres, posats a trobar algun aspecte positiu, no està malament que ara a Occident li surtin els colors pel seu suport implicit i explicit a totes aquestes dictadures àrabs. Alguna cosa està canviant perquè es vegi forçat a canviar d’actitud?

22 03 2011
jordiarmadans

Totalment d’acord Xavier. Les revoltes àrabs són una sacsejada que obrirà portes, canviarà els aires i trencarà motllos.

I, un dels canvis que més m’apassionen, és que ha aconsesguit posar en profunda evidència aquesta manera indecent de fer política que, malauradament, ens porta al desastre de Líbia i tants altres.

20 03 2011
pere bassols

estant d’acord en general amb la teva reflexió, crec que falta un detall important que obvien els estats quan pacten per petroli amb un energumen com aquests però que també obliden els que estan en contra d’aquesta acció militar i de totes, em refereixo a la gent que estava essent masacrada per en Gadaffi, no creieu que aquesta acció de la ONU evita en part aquesta mortandat?
En el fons tan hipocrita es l’estat que pacta amb aquests descerebrats a canvi d’interessos econòmics inconfesables com aquells que es manifesten a BCN i callen els morts que aquells provoquen

22 03 2011
jordiarmadans

Pere,

Efectivament, callar sobre les morts que provoca una repressió, un règim autoritarti o una guerra és una indecència. Però, per coherència i per respecte a les víctimes, això també vol dir incorporar les morts que, per més legal i ‘humanitari’ que sigui, un atac militar pot provocar.

Gràcies per les reflexions a totes i tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: