Un escamot d’agents de la CIA hauria aconseguit assassinar Ossama Bin Laden. Diverses informacions apunten que també altres persones que eren amb ell haurien estat assassinades.
Immediatament després de l’anunci fet pel president Barack Obama, bona part de la societat nord-americana, diversos analistes i molts responsables governamentals d’arreu del món, han aplaudit i expressat la seva joia per la notícia.
Anem a pams: Ossama Bin Laden era un personatge sinistre, perillós i, si no fos perquè ha provocat moltes morts i sofriment, diria que bàsicament era un personatge profundament grotesc i patètic. Que no pugui cometre, dirigir o animar més atemptats és una bona notícia. Que hagi estat assassinat, no.
Cal dir algunes evidències que sembla que moltes persones ‘responsables’ han oblidat. L’acció comesa pels USA és clarament il·legal en tots els sentits. La pena de mort, que molts combatem, es fixa per una sentència després d’un judici. En aquest cas, ni això: parlem d’una execució extrajudicial, sense cap anàlisi dels fets, sense cap contrast, sense cap defensa, sense cap garantia. L’acció, a més, s’ha produït sobre persones d’una altra nacionalitat i en un tercer país. Tot plegat, ben greu. Però el que és més terrible és veure com desenes de caps d’estat i de govern de països democràtics celebren públicament una acció com aquesta. Algú pot imaginar-se pitjor pedagogia sobre el que suposa l’estat de dret, l’imperi de la llei i les pràctiques democràtiques?
Que no cal filar tant prim? Bé, aquesta és l’essència de la democràcia, el respecte als drets humans i la pau: filar prim. Les pitjors atrocitats sempre són presentades com un mal necessari i inevitable. Bin Laden no es considerava pas un sanguinari, sinó un justicier. Això vol dir que allò important no és tant què proclamem -per més que cridem ben fort- sinó com ho fem. Que l’estat més poderós del món democràtic executi extrajudicialment, i la resta aplaudeixi, no és afavorir la democràcia o la cultura de pau. És engreixar la cultura de la violència de la qual, precisament, Ossama Bin Laden era un bon exponent.
Malgrat tot 
Em trec el barret, i em serveix d’inspiració per l’article que faré a la tarda. Realment jo també estic sorprès com tothom aplaudeix l’acte.
Així no es fan les coses.
Gràcies Ivan, que tinguis bona inspiració!
Res a afegir a les teves paraules Jordi, una reflexió del tot encertada. Només mostrar la sorpresa per no sentir cap veu crítica als mitjans majoritaris de com actúem les democràcies enfront el terrorisme internacional.
Gràcies Xavi! Imagino que, a partir de demà, després de l’impacte d’avui hi haurà opinions més matisades.
Salutacions a l’illa de la calma!!
I quina alternativa proposes? Segrestament per dur-lo a judici? Farsa de judici?
Què hagués passat en aquest cas? No em puc ni imaginar l’onada de segrestaments d’innocents la vida dels quals dependria de l’alliberament del pitjor criminal després de Hitler.
Jordi,
Qualsevol de les que proposes i algunes altres més que se m’ocorren són, des d’un punt de vista jurídic, de garanties processals, de respecte per a les persones i d’impacte pedagògic, infinitament millors que la que s’ha fet!
Gràcies Jordi! La cultura de la pau ha rebut avui un cop baix. Certament aquest matí m’he sentit absolutament avergonyit dels comentaris occidentals que he sentit . Si algú hagués assassinat Bush, Blair o Aznar i haguéssim vist a uns quants exaltats àrabs saltant de joia ho haguessim interpretat com a pur salvatgisme. El que ens cal són persones que trenquin el cercle de la violència. Seguirem “malgrat tot”.
Gràcies Alfons pels teus comentaris i imatges sempre suggeridores!
Tal com he sentit a dir a l’Alfons moltes vegades, cal mantenir l’objectiu d’igualar els comportaments per a dalt, no per a baix com s’ha fet ara.
Exacte!
[…] de la raó, en Jordi Armadans hi ha dit la […]