Fuentes & Navarro, més enllà de l’anècdota

8 09 2011

L’entrevista d’en Manuel Fuentes a Vicenç Navarro ha aixecat polseguera.

Es miri com es miri, el to, actitud i alguns comentaris d’en Fuentes estan fora de lloc. Especialment tractant-se d’un mitjà públic. Però, com altres vegades, tinc la sensació que ens quedem en l’anècdota i no anem al fons.

Al marge de la qüestió -ben important certament, però que ja he abordat altres vegades- de la poca diversitat ideològica als mitjans de comunicació, el problema aquí no és un periodista, una entrevista puntual o una mala relació entre entrevistador i entrevistat que s’acaba projectant per la ràdio. Crec que el problema és que està massa ben valorada l’entrevista incisiva que frega la mala educació. Des de sempre he trobat, a la facultat, a les redaccions, al carrer, gran admiració pels periodistes incisius, que tallen, interrompen i marquen a fons l’entrevistat, amb l’argument que el periodista ha de dur l’entrevista per on ell vol, ha d’aconseguir la declaració que ell vol i ha de fer que l’entrevistat es mulli. No ho sé, però a mi em sona a un plantejament de l’entrevista com si fos un combat de boxa.

Si entrevistes persones interessants el més raonable, i periodísticament rellevant, és preguntar-los i deixar-los parlar. No hi ha cosa més plaent que sentir raonaments entenedors sobre assumptes complexos per part de gent que sap de què parla.

Clar: a vegades hi ha persones que ocupen responsabilitats però que no necessàriament són interessants i no tenen massa coses a dir o, tenint coses a dir, no sempre poden o volen dir-les. Llavors, sí, cal ser més incisius però sempre essent educats i respectant una evidència: si preguntes, cal deixar espai i possibilitat per a la resposta.

Honestament: com a ciutadà i com a periodista, fins ara, sempre m’he sentit molt sol -i, fins i tot naïf- quan he exposat aquesta percepció sobre les entrevistes. Per això, ara, em sento un pèl desenfocat amb aquesta polèmica.

Veig molta gent indignada però, els indigna el tracte puntual d’un periodista determinat a una persona concreta parlant d’aquest tema o realment no els agraden les entrevistes maleducades? Perquè, malauradament, hi ha moltes entrevistes maleducades en la nostra oferta comunicativa. Tinc la sensació que, en aquest cas, algunes reaccions han estat més en clau de relació personal (sóc amic del Fuentes o sóc amic del Navarro) o ideològica (‘no han deixat parlar a una persona crítica amb el discurs econòmic dominant’ o ‘ha fet callar a un demagog’) que no pas el problema de fons: l’estil, to i actitud periodística que cal abordar en una entrevista.

Una entrevista maleducada és una entrevista maleducada, la faci un periodista que ens cau bé o un que no suportem, la pateixi una persona amb qui compartim moltes coses o una altra amb qui no compartim res.

Anuncis

Accions

Information

16 responses

8 09 2011
Toni

Tens ‘reason’ en tot el que dius.

Però també em sembla que aquí hi ha hagut un punt de descontrol del Fuentes, que estava emprenyat amb en Navarro i el va voler desacreditar, desmuntar, etc.

Se li notava que la intenció, en aquest cas, no era tant entrevistar i treure’n informació clara, com demostrar que en Navarro era un carallot. Òbviament, com que en Navarro no és un carallot, qui ha quedat com a tal ha estat el Fuentes.

Per altra banda, les disculpes del Fuentes han estat, penso, ben fetes i proporcionades, amb voluntat d’esmena, crec que sincera. I cal dir que rectificar públicament tampoc és una de les coses que estiguin més al dia. O sigui que té un gran valor, trobo.

Apa-li!

8 09 2011
jordiarmadans

No es pot negar, rectificar i admetre errors en públic no és cosa fàcil!

8 09 2011
Edu

Coincideixo amb tu amb el tema de les entrevistes “incisives”. Crec que, en part, es deu a la búsqueda de protagonisme per part de l’entrevistador. Per suposat, és necessari esmentar tots els temes conflictius, agradi’n o no a l’entrevistat, i repreguntar quan sigui convenient. Però no oblidant mai qui és l’autèntic protagonista i que, al cap i a la fi, la feina del periodista és la de reflexar de forma fidel i entenedora el que diu un altre.

8 09 2011
jordiarmadans

Ben cert, segurament amb més humilitat ‘periodística’ coses d’aquestes passarien menys, gràcies per la reflexió!

8 09 2011
j gabriel gallart

El problema d’en Fuentes és q no és el primer cop que actua així, recordo una entrevista amb la Viqui Sherpa sobre els problemes de la seva fundació on aquesta va acabar la entrevista de cop i volta penjat-li el telèfon. Molts oients ens plantegem sovint deixar d’escoltar @catradio per ser massa tendeciosa, especialment en Fuentes i la Copulo.

8 09 2011
jordiarmadans

No el segueixo habitualment i no conec el cas concret que dius, però estic d’acord en que més d’una vegada li he sentit un to massa tallant i contundent. I això que no en tinc cap mena de queixa personal. Al contrari, amb nosaltres sempre ha estat més que correcte.

Gràcies!

8 09 2011
Massana

El problema que tenim amb el periodisme no és d’educació (que també) sinó en la prepotència i voluntat de crear opinió. És l’estil Cuní, que hem vist en el Fuentes, i que hem vist també en la Rahola (tot i que ella no fa tant d’entrevistadora com d’opinadora i ara parlem d’entrevistes). Partir d’un posicionament clar, predefinir l’entrevistat com enemic o amic del nostre posicionament, i a partir d’aquí entrevistar. I veiem determinades preguntes i no altres, la manera de fer-les, el to i la cadència, ordre, repetició de preguntes, argumentacions dels entrevistes que es tallen, etcètera. En fi: manipulació informativa per tal que els oients o espectadors es facin una idea sobre un tema, que coincidirà amb la del director d’orquestra que és l’entrevistador.

8 09 2011
jordiarmadans

Efectivament, en el periodisme, el divisme i el personalisme excessius no són bones companyies.

salut

8 09 2011
Dani

Estic d’acord amb tot el que dieu, de la mala educació i aquest estil imperant de (mal) periodisme agressiu, però a més, de tot l’episodi hi ha una cosa que trobo rellevant, que és que la revolta a la xarxa va ser rotunda i exemplaritzant, fins al punt de forçar una disculpa pública, que com sabem en aquets país costa força d’arrencar… Potser és que la gent ja s’ha cansat d’aquest periodisme “pre-15M” i ara tots fiscalitzem molt més què es diu i com es diu (cosa que hauríem de fer sempre, i més en els mitjans públics). Potser ara segons què ja no ens ho empassem. El mateix que els passa als governants i polítics amb el 15M (que ja no estan còmodes, que se senten qüestionats, fora de joc) pot acabar passant a la classe “periodística”, si em permeteu l’expressió, que també fa molts anys que viu d’esquenes a la realitat i ara ho comença a pagar. Potser el que vam viure ahir és una mostra que el 15M també arriba als mitjans i a la manera com interactuem amb els mitjans de comunicació perquè canviïn.

9 09 2011
jordiarmadans

És clar que el tema de les xarxes socials i les mobilitzacions que faciliten, és un factor de canvi total. I com bé dius, no només per al món de la política.

9 09 2011
Xavi

Molt ben dit. Totalment d’acord. Un altre exemple d’aquest periodisme és Ana Pastor de TVE que és el paradigma actual d’aquest tipus d’entrevistador. Salut.

9 09 2011
jordiarmadans

Gràces i salut!

12 09 2011
Joan de Terrassa

Em sorprèn que el debat en relació a aquesta entrevista derivi cap a termes morals. Per a mi, el problema de l’entrevista no és que l’entrevistador hagi estat maleducat amb el Navarro. En la meva opinió, la gravetat rau en la seva falta de professionalitat. Davant d’una determinada contradicció argumental del catedràtic, el periodista ha de tenir recursos per deixar en evidència la confusió del convidat sense enfrontar-s’hi ni desaprovar-lo. No pot ser que a prime time de la ràdio nacional, un gran conductor encalli una conversa amb una picabaralla que no permet als oients aprofundir en el tema (si algú defensa més dèficit públic). En aquest cas, jo no jutjo la bondat o maldat del Fuentes, sinó la seva poca destresa en les eines d’una entrevista. La solució no és disculpar-se, sinó posar-se a repassar els apunts de la facultat.

8 10 2011
jordiarmadans

disculpa Joan, no l’havia vist fins ara! 😦

és un bon apunt el teu! però a mi em venia de gust remarcar, veient que molta gent s’esgarrifava pel to de l’entrevista, que no és un cas aïllat i que massa vegades, amb l’excusa de ser ‘incisiu’ l’entrevista esdevé un combat ben desagradable i innecessari

merci per l’aportació!

20 10 2011
Arnau

entro en aquest debat a misses dites, però no hi ha temps material per seguir tots els blogs interessants dia a dia, i no queda més remei que fer-ho mes a mes.

Jordi, en aquesta ocasió discrepo parcialment amb tu.

0.- Efectivament la mala educació és intel•lectualment empobridora…i sobretot, molt avorrida.
1.- Jo sí que penso que el tema central de la polèmica, i molt preocupat, és la creixent retallada de la pluralitat als mitjans públics catalans. És un greu problema de contingut.
2.- I no és un problema de forma –si aquest periodista o l’altre té un estil o un altre. Insisteixo, sempre i quan no es caigui en a mala educació.
3.- Precisament el problema que trobo dels periodistes del nostre país és que no són prou incisius i insistents. Estem farts de veure i sentir entrevistes en que l’entrevistat juga al joc dels disbarats: per aquí em pregunten si no hi ha un problema ètic en vendre armes a aquest o aquell dictador, i jo responc –com una criatura- que els altres més. I el periodista passa a la següent pregunta perquè només té 5 minuts i n’ha de fer 27. Malgrat que és un tòpic, no deixa de ser cert, que és un plaer intel•lectual sentir algunes entrevistes de la BBC, on l’empresari o polític de torn, davant el periodista corcó compulsiu, no li queda més remei que respondre exactament allò que li estan preguntant. Això sí, sempre amb aquell serè i impecable to britànic.

24 10 2011
jordiarmadans

hola arnau

m’encanta que discrepis parcialment o a fons! 😉

tot i que en aquest cas, veig que no gaire: comparteixo molt del que dius però insistiria que la moda de ser ‘periodista agressiu’ fa molt més mal del que sembla i perverteix el que, per a mi, ha de ser un bon periodisme

en tot cas, respecte al punt 1 que planteges només un matís: clar que ho considero un tema central! però em referia que, en aquest cas, m’era igual la qüestió ideològica, el problema de fons era la manera d’entendre el periodisme

salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: