Un Premi que fa justícia a les dones

7 10 2011

Abans d’avui, només 12 dones havien rebut el Premi Nobel de la Pau en les més de 90 edicions realiztades. Un fet ben greu. Però no només per la invisibilitat i poca atenció cap a la dona que revela aquesta dada sinó, a més a més, perquè les dones i la pau tenen molt a veure, tant en termes negatius com en termes positius. En negatiu, perquè les dones han estat víctimes principals de les vulneracions de drets humans que es produeixen en tot conflicte armat (només cal recordar barbaritats com les violacions en massa com a estratègia de guerra) i, en positiu, perquè sovint des de fora del nucli de poder i des de fora de les dinàmiques de violència, han estat capaces de generar camins de pau que no només beneficiaven les dones sinó la societat en general (les experiències dels Comitès de Mares de Soldats a Txetxènia o Sèrbia, o les Dones de Negre a Israel-Palestina o els Balcans, en són un clar exemple).

Per això que el Premi Nobel de la Pau 2011 hagi estat concedit a tres dones és, en si mateix, una magnífica bona notícia.

Però ho és, també, perquè compleix el que hauria de ser una de les funcions del Premi: donar a conèixer realitats, lluites i causes poc visibles. En el cas de Libèria, posar de relleu que malgrat el nefast passat i el difícil present, hi ha possibilitats de reconduir un país que ho ha patit tot. I en el cas del Iemen, visibilitzar com en un context de repressió generalitzada i de masclisme legal i social, una dona -Tawakkul Karman- és capaç de tenir un paper d’impuls i lideratge social.

Premiant la Tawakkul el Comitè Nobel està, d’alguna manera, recolzant la ‘Primavera àrab’. Però és cert que és un suport massa tímid: es troba a faltar que una activista d’Egipte i Tuníssia també haguessin rebut el Premi. S’hagués fet més reconeixement a la importància d’aquesta revolta i, de retruc, un suport efectiu a unes transicions a la democràcia ben fràgils encara.

Advertisements

Accions

Information

6 responses

7 10 2011
Tres dones comparteixen el Premi Nobel de la Pau 2011 « Després de la pau

[…] al director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans, que també ha dit la seva al seu bloc, es tracta d’un fet greu, “no només per la invisibilitat i poca atenció cap a la dona que […]

8 10 2011
Oscar Mateos

Ellen Johnson Sirleaf arrossega bastantes sospites com per a ser proclamada Nobel de la Pau:

1.- Va guanyar unes eleccions molt conflictives i polèmiques (enfront Weah) on va haver-hi algunes acusacions de frau (no està provat).

2.- Va ser escollida per Nacions Unides (d’on ve) per impulsar una reconstrucció basada en polítiques neoliberals que, de moment, ha aoncseguit estabilitat militar però no millores socioeocnòmiques pel país.

3.- El més preocupant, la Comissió per a la Veritat i la reconciliació de Libèria considera que Sirleaf hauria de ser vetada de qualsevol càrrec polític acusant-la de recolzar al NPFL de Charles Taylor, jutjat ara a La Haia per crims contra la humanitat (http://goo.gl/AzTP9).

Entenc que sigui una dona i que simbolitzi molt en el context africà i més en un país que ha patit una guerra, però crec que a vegades invisibilitzem qüestions importants per quedar-nos amb l’estereotip (“dóna premi nobel de la pau”).

De totes maneres, si el van guanyar l’Obama o Kissinger…why not?

Oscar

8 10 2011
jordiarmadans

Estimat Òscar,

plenament d’acord amb les teves angúnies i dubtes. Per a mi, el punt 3 és el més inquietant. Tot i que també és cert que en determinats països és difícil ser ‘verge’, és a dir, no estar esquitxat per les terribles dimensions d’un conflicte que acaba per atrapar-ho tot i tothom.

De fet, tot i que al bloc al final no ho vaig posar, al Solidaris i a Vilaweb vaig deixar clar que el premi a la presidenta de Libèria per a mi era innecessari i preferia l’estil de premiar 2 activistes.

En fi, també sabem que la capacitat d’anàlisi i tria del Comitè Nobel no és precisament exemplar.

Però, tot i ser de broca grossa, prefereixo quedar-me amb el fet que arreu (més enllà de l’Obama, no recordo cap altre Premi amb tant seguiment mediàtic) s’està parlant del paper de les dones en els conflictes, de visibilitzar-ne el patiment i l’aportació, etc.

Abraçada forta!

8 10 2011
Oscar Mateos

Sí, és comprensible tenint en compte com funciona el Comitè i la simbologia del Nobel, però com tu dius el de Sirleaf era innecessari. Crec que hi ha moltes més dones a l’Àfrica en primera línia que podrien també rebre’l (o com una noia de Guinea Equatorial em deia avui, “la meva mare sí que se’l mereix”). En fin, la cosa va així, però creia que era important recordar els vincles de Sirleaf amb Taylor, tot i que ella posteriorment va assegurar que no era conscient que el seus diners estaven finançant massacres.

Gràcies per la resposta Jordi!

Oscar

15 10 2011
carme

quan vaig saber la notícia del premi també vaig pensar que donar-li a l’actual presidenta de Libèria era innecesari però sortoament he estat un premi compartit amb dues activistes que sense conèxier la seva tasca m’atreveixo a dir que és un premi merescut, com elles milers de dones “invisibles” al món segur que se sentiran una mica més acompanyades en la seva lluita per la justícia, igualtat i respecte pels drets humans.
I és que cada vegada tinc més clar que el paper de la dona en la resolució pacífica dels conflictes és fonamental perquè tal com diu l’activista israeliana Gila Svirsky: “Les dones volem contruir ponts i no fer-los explotar”

24 10 2011
jordiarmadans

bona frase! merci

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: