Catalanitat i la ‘Roja’

1 07 2012

Quan juga la selecció espanyola de futbol es destapa a Catalunya el debat sobre com ho viuen (i si s’hi identifiquen o no) els catalans i les catalanes.

Fa anys, com que la selecció no feia un joc gaire lluït i era sistemàticament eliminada tampoc hi havia massa opcions d’engrescar-s’hi. Però, darrerament, una nova generació de futbolistes atrevits, bons i ben compenetrats han fet que la selecció hagi guanyat una Eurocopa (2008), un Mundial (2010) i tingui, avui, opcions de revalidar l’Eurocopa. I, clar, la febrada pro-selecció s’ha desfermat. A l’Estat, però també una mica a Catalunya.

Parlarem d’identitats i sentiments, però abans voldria desmuntar alguna trampa que no paro de veure repetida en tertúlies i comentaris que es fan aquests dies.

No fem trampa

Els que voldrien que Catalunya fos una comunitat autònoma més, destaquen que a Catalunya l’audiència dels partits de la selecció és molt alta. Hi ha qui recorda que en grau menor.

Però, sincerament, la dada d’audiència és ben discutible per a poder afirmar res sobre la identificació dels catalans i les catalanes amb la selecció. És que no va haver-hi gent –en nombre significatiu- a França, Suïssa o Eslovènia que van mirar el partit entre Espanya i Portugal? En tenim la prova aquí mateix: la semifinal entre Itàlia i Alemanya va ser vista per quasi un 50% dels espectadors catalans. Vol dir que eren germanòfils o addictes a Itàlia? No, el que ens diuen les audiències és que la gent va mirar molt el partit. Però d’això no se’n pot dir que se sentin identificats, o no, amb la ‘Roja’. Senzillament, en un país on el futbol té molt seguiment és lògic que les semifinals de l’Eurocopa –jugui qui jugui- despertin interès. No forcem els fets fent-los dir coses que no són.

Sentiments

Això no treu que no hi hagi matèria per a fer una reflexió sobre la diversitat de sentiments al voltant de com es viu el tema de la selecció. Perquè és obvi que hi ha diversitat. D’entrada, hi ha ciutadans/es d’aquest país que se senten espanyols, altres que mig mig i altres que només catalans. Entre tots ells, hi trobarem gent que els agrada i segueixen el futbol amb passió, gent que d’aquella manera i gent que gens. I, també, persones que viuen el seu compromís polític com a fonamental i moltes altres que viuen la política molt llunyanament. I si creuem tots aquests sentiments, ens donaran una elevada diversitat sobre com es pot viure la ‘Roja’ a Catalunya.

Vaja, que ser sobiranista i rebutjar a fons la selecció espanyola (voler que perdi tots els partits) representa no només una part de la gent sinó també només una part de la gent sobiranista.

Perquè, vejam: si en un Mundial o una Eurocopa no juga la teva selecció, però t’agrada el futbol, miraràs partits. I, d’alguna o altra manera, segurament amb menys passió, acabaràs volent que una selecció guanyi. I els criteris que poden influir-hi són molts: no només polítics, també personals (lligams familiars, vincles d’amistat, vivències o estades llargues en un determinat país, etc.). A més, fins i tot en clau de purisme polític, la tria no sempre és òbvia (veure un independentista preferint que França guanyi a Espanya és ben curiós: la repressió lingüística i cultural a la Catalunya Nord ha estat molt més implacable i ‘exitosa’ que a la del Sud).

Si, a més, la selecció espanyola és de les que fa més bon futbol i hi juguen un bon grapat de jugadors catalans amb els quals un sent empatia durant tota la temporada… tampoc és tant estrany que un independentista, encara que sigui sense una especial eufòria, prefereixi que sigui la selecció espanyola la que s’emporti l’Eurocopa.

Però si una visió serena, complexa i matisada dels sentiments permet veure-ho així, una visió estratègica dels qui volen avançar cap a majors cotes de sobirania, encara ho haurien de tenir-ho més clar: venir a dir, i voler projectar, que un bon ‘catalanista-sobiranista’ no pot anar amb la ‘Roja’, no és expulsar massa gent d’aquest país d’un projecte catalanista-sobiranista?

Anuncis

Accions

Information

4 responses

1 07 2012
CoronelTigh

Ser independentista i voler que guanyi la Roja és sinònim d’ignorància absoluta. La Roja és la selecció del país que impedeix que Catalunya tingui selecció oficial, entre d’altres moltes coses…

Vull dir, que tothom té les seves tares mentals ja ho sabem, però que això hagi de ser forçosament respectable, doncs no.

Què potser algun espanyol hyper-nacionalista… voldria que Espanya perdés? En coneixes algun?

1 07 2012
jordiarmadans

hola ‘coronel tigh’,

correcte, és plenament lògic no voler que guanyi la selecció de l’Estat que impedeix l’oficialitat de la teva selecció. Però el que reflexionava és que els criteris polítics no són els únics que juguen en aquests factors. És ben humà -si t’agrada el futbol- mirar els partits del Mundial o l’Eurocopa i, d’alguna o altra manera, t’acabaràs identificant amb alguna selecció. I, compte, si ens posem en pla purista polític (nacional, social, drets humans, etc. etc.) pràcticament cap selecció seria defensable.

del que discrepo plenament de tu i, de fet, em reafirma en haver escrit el post (especialment el paràgraf final) és això de considerar ‘ignorants absoluts’ i ‘tarats mentals’ els indepes que volen que guanyi la Roja. Amb plantejaments com aquests, que ignoren la realitat i la complexitat del país, s’afavoreix la marginalització del sobiranisme enlloc de potenciar la seva capacitat d’inclusió i acollida.

3 07 2012
econacionalitarisme

òstres Jordi, em sembla que aquest cop difereixo bastan de la teva posició. Crec que el tema de les audiències és bastant significatiu, i no només en termes esportius. El rècord absolut d’audiència a Catalunya de la final de diumenge, per damunt de tots els “Barces”, no es pot esbandir amb un excés de relativisme sociològic.
És més, coincideix amb la societat que tenim: a grans trets, un 20% d’espanyols fervorosament militants, un 30% d’indepes i la resta, la gran majoria, encaixats en una identitat espanyola de tipus passiu però ben arrelada malgrat que intentem dissimular-ho.
I de la totalitat dels Països Catalans, no cal parlar-ne.
Com bé dius, no podem ignorar la realitat i la complexitat nacional. Ah, i aviam si em presentes l’indepe que vol que guanyi Espanya.

8 07 2012
jordiarmadans

A la propera trobada ‘dansística’ fem enquestes sociològiques de ‘pacotilla’, vejam si en surt algun! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: