11 s 2012: per la llibertat i la fraternitat

10 09 2012

A les manis de l’11 S encara que hi hagués 5.000, 10.000 o 15.000 persones, sempre hi acabaves trobant els amics, coneguts i saludats. Vaja, que hi havia gent, però no massa.

Demà, no serà així. Força de la gent que hi anirà, a) no sol anar a manis; b) no ha participat en gaire activitats d’altres Diades o c) no té especial consciència política. En termes pràctics i gràfics: demà viurem una d’aquelles manis que sinó hi vas directament amb les persones que vols no te les trobaràs pas de la gentada que hi haurà. En aquest sentit, em recorda la del 2003 contra la guerra d’Iraq. Allí també molta gent es va estrenar en anar manifestacions o recuperar el gust per anar-hi després de molts anys de no fer-ho…

Com que la mani ha esdevingut un tema informatiu de primer ordre, sembla que tothom hagi de dir si hi anirà o no, i justificar-se’n. Un signe més de l’evolució de tot plegat: abans ningú et demanava si anaves a la mani o no… perquè més aviat ningú hi pensava.

En el meu cas, no crec que calgui massa mullar-me perquè ja fa anys que vaig mullat. Però encantat de fer-ho, de nou.

Si fem una ullada a la història humana hi veiem carretades de violència, injustícia i opressió. M’agrada pensar, somniar i treballar per un món de persones lliures que aspiren a la màxima justícia possible i aprenen a conviure sense violència i exclusió.

Un món de persones lliures on, les comunitats de les quals hem anat dotant-nos per conviure i organitzar-nos, les nacions, també siguin lliures.

Una llibertat entesa en clau fraternal: no sé entendre-la de cap altra manera. No crec en una llibertat per a amagar-me(nos), tancar-me(nos) o mensyprear els altres. Sinó una llibertat per anar pel món, dir la meva (la nostra) i anar fent amb tot el que el món i la condició humana ens suposa i ens permet. Perquè, la primera pàtria és la humana: allà on una persona pateix injustament, em sento interpel·lat; allà on una persona s’ho passa bé, em sento encomanat; allà on una persona projecta i crea, em sento estimulat.

Ja fa anys que vaig pel món. Gaudint i treballant, aportant i aprenent, compartint i lluitant, resistint i projectant. I tot això, sense amagar la meva catalanitat. Ho continuaré fent. Però, a banda de per la meva voluntat, m’agradaria poder-ho continuar fent perquè legalment i políticament ens sigui reconegut. Sense haver de donar explicacions ni haver de demanar perdó per ser el que em sento: una persona que concreta la seva condició de ciutadà del món a través de la nació catalana.

Per això demà, com tantes altres vegades, em manifestaré.

Advertisements

Accions

Information

3 responses

10 09 2012
econacionalitarisme

Un cop més, Jordi, genial i oportuníssim.

10 09 2012
Alfons Banda

Vaja, que has quedat xop!

11 09 2012
Quico Gusi

Jordi, un molt bon manifest per a la Diada! Parlant al cor de la gent, que com hem comentat altres vegades, és el que fa falta.

Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: