‘Si volem els millors, els polítics han de cobrar més!’

7 02 2013

En Duran ho ha dit avui: que els sous dels polítics són insuficients i haurien d’estar més ben retribuïts.

No ens quedem en que ho diu en Duran perquè, darrerament, s’ha anat convertint en un personatge antipàtic i, per tant, és fàcil fer-ne crítica. Fa anys que sento aquest argument -encara que sigui en privat- a molts polítics, periodistes, analistes i, fins i tot, a algunes persones crítiques i alternatives.

Deixem de banda, per tant, qui ho diu: constatem que es diu. Deixem, també, el tema numèric: 75.000 o 100.000 euros són xifres potents. I sembla difícilment defensable afirmar que són baixes. Però no ens quedem en xifres, anem al més important: la qüestió de fons -i els valors que revela- que hi ha al darrere d’aquest argument.

Quan es diu que els polítics haurien de cobrar més s’argumenta perquè es vol que els ‘millors’ professionals treballin a la política. I, es considera, si els sous públics són baixos respecte a l’empresa privada, els ‘bons’ sempre acabaran anant a la privada, i al servei públic només hi aniran els justets.

Sí? Vejam, perquè aquí hi ha alguns salts mortals.

En primer lloc, això és suposar que la gent es mou, a l’hora d’escollir una feina, per un sol o principal criteri: el sou.

És un argument molt fràgil. No cal filosofar ni posar-se puretes. Simplement constatar la realitat: hi ha molta gent que, a l’hora d’escollir feina, pensa en molts altres criteris a més dels diners: l’horari, el temps lliure que li queda, si és a prop o lluny de casa, si el clima de treball és agradable, si li motiva de veritat la missió de l’empresa, etc.

En segon lloc, és donar per fet que la gent ‘més preparada’ invariablement optarà pel sou més alt. No hi ha gent ‘molt ben preparada’ que també valora altres qüestions, que té en compte els impactes de la feina, que té inquietuds col·lectives i projectes en clau de societat, comunitat, país, món? Negar això és com força bèstia, diria. I sobretot, poc realista.

De fet, quasi que l’argument es podria girar i als apologetes de ‘els polítics han de cobrar més per a captar els millors‘ els diria: si una persona només tria en funció dels diners, segurament ja no és la més preparada per a dedicar-se a la política, una feina amb una clara dimensió de servei públic.

Tres consideracions més:

1. dir que sino posem sous alts els millors no aniran a la política, és una mica insultant cap a la gent -bona, ben preparada i gran professional- que ja s’hi està dedicant. Però, sobretot, és fals: fent feina a la política, hi conec gent molt competent i gent molt incompetent. I el grau de competència no va relacionat, precisament, amb el sou que cobren…

2. la cantarella dels ‘millors’ s’hauria de posar molt en qüestió: no han estat en bona part els ‘millors’ a les grans empreses, als bancs i entitats financeres (de llarg, la gent amb millors sous) els que han dut a aquesta brutal crisi? Després del que ha passat, dir que la gent que vol cobrar més és la que ho farà millor… és un acte de fe francament innocent!

3. si alguna cosa ha quedat clara d’aquesta crisi és que les ànsies incontrolades de fer més i més diners han fet saltar pels aires totes les convencions, totes les normes, tots els criteris de responsabilitat i tota l’ètica. Qualsevol sortida a la crisi actual i a la corrupció ha de passar, precisament i inevitable, per resituar el lloc i el paper tant central que hem donat als diners. I, això, també passa per a canviar valors: com el de creure que un sou molt alt és el camí.

Advertisements

Accions

Information

6 responses

8 02 2013
Toni

M’has llegit el pensament!

8 02 2013
jordiarmadans

Ho tindré en compte! 😉

8 02 2013
Maria

Mira, jo sóc d’aquestes analistes que algun cop han deixat anar algun argument d’aquests dels que critiques… I, sincerament, trobo que tens raó: a la política hi volem gent hornada, capaç i valenta, no persones que volen grans quantitats de diners. Jo mateixa, quan m’he interessat per la política activa, mai m’he mogut per aquests criteris i he vist molta gent preparada que tampoc ho fa.

8 02 2013
jordiarmadans

Maria, moltes gràcies per la teva aportació. És bonic llegir un comentari com el teu!
I gràcies per la reflexió final: és un element més a tenir en compte. Si repasso alguna de la gent que conec que ha defensat aquest argument, me n’adono que la seva vida -i les opcions que ha anat prenent- contradiuen l’argument.

8 02 2013
Sant Martí Sarroca

Penso que la quantitat del sou no és important, penso que la política no pot ser mai professional. En el moment que un polític s’apalanca més de vuit anys, està creant una casta i això empobreix la democràcia. Si en vuit anys no has donat tot el que tenies per donar, deixa-ho, ja ho farà un altre (hi pot haver una excepció molt controlada, però aquesta hauria de ser la norma). I pel que fa als diners, no podem caure ni en un extrem ni en l’altre. El sou ha de ser digne i proporcionat a la responsabilitat que es te. Ni 400 € ni 90.000 €

21 02 2013
Guillem Romeu

$#%”@¬!^*(
perdó, hauria d’haver dit “pocavergonya”, per a ser més benparlat. no havia sentit aquesta declaració d’en Duran, i ara ja puc assegurar que sí, és definitiu: cada cop ens resulta més antipàtic, amb tot mereixement.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: