El ‘cas Brugué’ o mirem de no perdre el cap

7 10 2014

I ara, sembla que has d’estar 100% a favor del Brugué (i aprofitar per condemnar el sobiranisme per intolerant) o 100% en contra (i acusar-lo de totes les maldats de l’espanyolisme)…

Malauradament, es pensa de forma simplista i, curiosament, llavors tot es complica. Seria millor fer una anàlisi més complexa i, així, potser tot seria un xic més senzill…

Vejam, ho intento:

1. En Quim Brugué és un bon expert que ha dit i fet coses interessants en l’àmbit de la participació ciutadana i l’anàlisi política. La seva opinió, sigui la que sigui, agradi o no agradi, té valor i interès. Menysprear la seva opinió és poc intel·ligent. Condemnar-lo pel que ha dit, lamentable. I, en clau estratègica, un greu error: construir un país nou es fa implicant a molta gent, no pas enviant-la a la foguera.

2. El que ha manifestat, dubtar que ara per ara hi hagi garanties democràtiques per a la Consulta, no és cap animalada. Som ben conscients de les dificultats objectives que s’estan implementant a fi d’impossibilitar la Consulta. Vaja, en Brugué, en part, descriu una realitat. Una altra cosa és que ens quedem de braços creuats o no davant d’aquestes dificultats o, fins i tot, que a molts ja els sembli bé que existeixin. Però hi són.

3. A en Brugué, li reclamaria que continués amb la reflexió. Dir que no hi ha prou garanties democràtiques i deixar-ho aquí… és com si ens trobéssim davant una dificultat climatològica o accidental. O davant de defectes dels convocants (que n’hi ha, és clar). No: essencialment, si la Consulta al final no es pot acabar fent haurà estat per la voluntat activa de prohibir-la, impedir-la i boicotejar-la del govern del PP, amb l’inestimable ajut del PSOE i del braç executor del TC.

4. I li criticaria, ell mateix ho ha reconegut en públic, que hagi acceptat un càrrec i en tant poc temps se’n desdigui. Les condicions pràctiques de garantia de la Consulta eren, malauradament, ben previsibles fa una setmana. O es va precipitar llavors o s’ha embalat ara, no ho sé. Però hi ha hagut un problema de gestió del temps. Cap problema, perquè tots ens equivoquem. Però, és clar, hi ha qui ho aprofita tot. De fet, tristament, alguns dels que l’han defensat no el defensen a ell. En el fons estan atacant la Consulta, tot usant-lo a ell.

En fi, diria que no és tan complicat extreure’s d’una dinàmica de foguera, de tot o res, de maximalismes, i analitzar les coses una per una reconeixent encerts i errors.

Venen temps intensos i, inevitablement, tensos. Fóra bo de saber-los administrar amb cura i sensatesa…

Advertisements

Accions

Information

6 responses

7 10 2014
Jaume Albaigès

És tan senzill com això, Jordi. Ho subscric de dalt a baix.

7 10 2014
Pep Jorba

Perdona Jordi unes preguntes que no he trobat resposta clara: el Sr. Brugué està afiliat a ICV? El seu ideari polític és comunista o eurocomunista? Combrega ell en aquestes idees?
Ho pregunto amb tota la ingenuïtat del mon.
Gràcies

7 10 2014
Tomasdevic

Penso que estem davant d’un problema de temps. Res a dir amb el que ha fet, però en el moment que ho ha fet només serveix per donar carnassa als contraris a la consulta. Esperar una mica per veure que passa hagués estat més intel·ligent. La precipitació mai és bona consellera.

8 10 2014
Mike

Va entrar per rebentar-ho des de dins. Ni aigua.

8 10 2014
mario

“si la Consulta al final no es pot acabar fent haurà estat per la voluntat activa de prohibir-la, impedir-la i boicotejar-la del govern del PP, amb l’inestimable ajut del PSOE i del braç executor del TC.”

Es que francament, en el millor dels casos hem de creure que venia de lhort quan va aterrar a la comissió. Tant desconectat està de la realitat política del moment? O lha feta servir com excusa sabent el que hi havia? No es tracta de cremar gent a la plaça, pero si no estàs a l alçada de les circumstancies passa el que passa, acabes fent el ridícul.

9 10 2014
Toni

Cert Mario, però les persones també tenim dret a fer el ridícul i equivocar-nos. Si és el cas, es pot dir (fins i tot per Twitter!), però la idea del Jordi Armadans, que em sembla encertada, és que hi ha qui en fa un gra massa i envia la gent a la foguera de seguida. No hem de perdre el matís i convertir-ho tot en sí/no, bons/dolents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: