Un dia dens.
I al damunt tot l’enrenou de la Consulta que ens cansa fins i tot als que la desitgem des de que ni es parlava de dret a decidir ni de consulta. I que ens atabala amb tantes giragonses, confusions i autogols.
Però, malgrat tots els malgrats, dues coses són clares:
1. si realment hi ha una majoria ciutadana a favor del dret a decidir (que sembla evident) tard o d’hora acabarem exercint-lo
2. si realment hi ha una majoria ciutadana sòlida a favor de la independència (cosa que cal veure) tard o d’hora serem independents
No és futurologia. Són faves comptades: podem discutir, filosofar i opinar jurídicament però, al capdavall, el que vol la gent tard o d’hora s’acaba fent real.
És el que té la democràcia (per a bé i, és clar, també per a mal).
Per tant, tranquil·litat i bons aliments. I no ens atabalem excessivament pel soroll d’aquests dies.
Es pot dir més alt , però no més clar…ni més breu!
Apa!