L’Aylan no va morir dimarts

3 09 2015

No. La seva mort ve de lluny, fins i tot d’abans de néixer.

Quan va venir al món ja ho tenia complicat: un poble sense estat, el kurd, en el marc d’una Síria controlada per un govern autoritari.

Però la seva vida encara es va complicar més quan faltaven pocs mesos per néixer. El 2011, contagiats pel clam de justícia i dignitat que va remoure el món àrab, una part important del poble sirià va dir prou i va sortir al carrer. I el règim de Baixar al-Àssad va reprimir amb brutal duresa les manifestacions ciutadanes. S’iniciava una època encara més fosca.

Va morir una mica més quan els enemics eterns de la regió, l’Iran i l’Aràbia Saudita van començar a moure les seves peces. Els primers apuntalant l’escalada repressiva del règim i els segons, veient l’oportunitat de posar uns ‘nous’ més ‘seus’, facilitant la deriva armada de la revolta, inicialment, pacífica i ciutadana.

La vida a l’Aylan se li va complicar molt més quan, entre l’estímul saudita i el deixar fer turc, i en part, el benefici indirecte per al règim, grups islamistes van començar a aparèixer per Síria, contaminant la revolta i, a la vegada, impedint-la.

Va morir encara més quan Rússia i EEUU, lluny d’actuar com a potències responsables (cosa que no solen fer gaire, certament) van mirar-s’ho en clau d’interessos immediatistes. Els primers armant el règim i defensant la seva actuació internacionalment, sovint amb el suport de la Xina, i els segons, amb la participació també de França i Gran Bretanya, armant o entrenant grups rebels però, en el fons, pensant que una guerra de desgast entre dos enemics (Síria més l’Iran, per un cantó, i el gihadisme, per l’altre) era un escenari prou llaminer. Tot això, és clar, amanit per l’absoluta indiferència cal al patiment de la població.

L’Aylan va encaminar-se cap a la mort definitiva quan en el marc de la degeneració del conflicte sirià i de les conseqüències de la guerra i l’ocupació de l’Iraq (caos, greuges i tensions comunitàries mal gestionades, etc.) neix la vessant més brutal del terrorisme gihadista: l’Estat Islàmic. Una presència que també va arribar a les zones kurdes, fins llavors més allunyades de l’enfrontament, patint el seu assetjament en llocs com Kobani, d’on, segons diverses informacions, procedia la família de l’Aylan.

I sí, finalment, va morir aquest dimarts en una situació dramàtica, generant una imatge esfereïdora que ha fet la volta al món i que ha sacsejat moltes consciències. Fins i tot les de gent, polítics i periodistes que fins fa quatre dies o bé passaven del tema o bé el resolien amb l’habitual recepta de duresa i crueltat: cal més policia, més murs, més repressió; evitar l’allau; que vagin a una altra banda; és el seu problema, no el nostre; mala sort, us ha tocat.

Però més enllà de l’impacte emocional d’ara, tinguem-ho clar: la seva tragèdia, i en diferent grau, la tragèdia dels 10.000.000 de desplaçats de Síria (quasi la meitat de la població) ve de lluny.

I sinó ens prenem seriosament la lluita per la justícia, els drets humans, la prevenció i resolució dels conflictes, el desarmament i el control d’armes, per més que ens esgarrifin les morts de nens com l’Aylan, ens haurem de resignar a veure’n moltes més.

Advertisements

Accions

Information

13 responses

4 09 2015
Xavier Masllorens

Extraordinària (i trista) l’anàlisi que fas de la mort de l’Aylan. Primer hem de convertir les xifres en rostres per copsar un drama, però després hem d’arribar a les causes dels drames per poder-ne fer front amb racionalitat.

9 09 2015
jordiarmadans

Gràcies Xavier.
Sí, això és el que hem de mirar de fer, no? En el marc de la commoció general, dirigir la mirada sobre allò que ha permès aquest drama i evitar-ne de nous

4 09 2015
Jaume Albaigès

Igual hi pots afegir alguna referència a la denegació d’asil al Canadà. També és part del procés de la seva mort.

9 09 2015
jordiarmadans

Ben cert Jaume.
I el gest d’oferir-lo un cop l’escàndol va esclatar no podia influir en la seva mort però, clarament, és dels més indignes!

5 09 2015
Berta

Es tot el mon, com un bola, girant cap al precipici. Una pena…

9 09 2015
jordiarmadans

Una bona frase descriptiva… esperem que siguem capaços de revertir-la!

8 09 2015
Jaume Pera Arenas

Enhorabona , Jordi ! Convindria donar a conèixer les complicitats de diferents països democràtics ( venedors d’armes, interessos econòmics a la zona,…) , els governants dels quals, han d’escoltar el que els seus ciutadans (molt sensibilitzats en aquest moment ) els reclamin.

9 09 2015
jordiarmadans

Exacte. Situar responsabilitats. I promoure que la ciutadania n’egigeixi!

8 09 2015
Benet Pera Caimel

MOLT BÉ, JORDI ! Una bona anàlisi d’aquest terrible moment que està passant totes aquestes PERSONES desplaçades.

9 09 2015
jordiarmadans

Gràcies i abraçada Benet!

11 09 2015
Marta Rey Cervós

Excel·lent! M’agradaria que això s’expliques als TN cada dia.

23 09 2015
jordiarmadans

No sempre es pot però a vegades sí, merci!

18 05 2017
Char

Hejsan, vilket vackert pyssel du har gjort, har tänkt i flera dagar att jag ska sätta igång nu men med hugysbge och allt finns det liksom ingen tid. Kika gärna in hos mig!Kram cicci

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: