Iceta al Senat

16 05 2019

Hi ha dies en què un no s’acaba de sentir gaire representat per cap de les decisions, postures i opinions polítiques que es manifesten.

Avui és un d’aquests dies.

No acabo d’entendre (ni m’agrada) res d’allò que ha passat, veig i escolto en relació a Miquel Iceta i el Senat.

Miro d’explicar-me:

1. No és gaire lògic, ni estètic, que el president del Govern decideixi i digui qui vol com a president del Senat, abans fins i tot que el ple del Senat es constitueixi o s’hagi pogut reunir. I, encara menys, que proposi a algú com a president… que ni tan sols és senador.

2. Tractant-se, com s’ha volgut presentar, no pas d’un simple nomenament sinó d’una operació política d’envergadura (situar un socialista català al capdavant del Senat per a promoure un nou marc de diàleg i, així, una altra dinàmica en el conflicte) tampoc no sembla massa lògic que es filtri a la premsa sense abans haver-ho pactat bé amb altres actors polítics i que, a més, es faci enmig d’una campanya electoral.

3. En tot cas, sempre, el ple del Parlament ha ratificat les propostes de senadors per designació autonòmica que cada Grup Parlamentari ha proposat. Mai s’ha fet un ‘debat’ sobre tal nom o s’ha produït una votació negativa. De fet, amb aquest mecanisme, ERC i JxCat han ratificat senadors molt més contraris al seu projecte que no pas Miquel Iceta. I més enllà de qüestions legals, de representació, etc. el vet d’avui obre molts interrogants: perquè, com es faran a partir d’ara les renovacions de senadors del Parlament? Caldrà que cada Grup Parlamentari consensuï el seu nom amb la resta? És això lògic? I si les majories canviessin, els que siguin nova minoria estarien d’acord en que la nova majoria pugui vetar les seves propostes?

4. És perfectament comprensible que hi hagi gent a qui li sembli poc rellevant que Iceta sigui president. O que no vulgui facilitar aquesta operació política a les portes d’unes eleccions. Però no s’entenen tant les conseqüències de vetar-lo. El Senat, de president, n’acabarà tenint. I, suposant que no acabi essent l’Iceta, no crec que l’opció sigui, posem per cas, una dona, jove, alternativa, crítica, radicalment esquerrana i profundament defensora de la plurinacionalitat de l’Estat. Podria ser més aviat el contrari. Així, votar no, té alguna utilitat pràctica? Perquè una opció pot no ser magnífica. O directament dolenta. Però, fins i tot així, sempre serà millor que una de molt dolenta. I el no a Iceta, més enllà d’expressar un malestar, no garanteix, en cap cas, una opció millor.

5. A la vegada, i tot i valorant que un Iceta president del Senat és molt millor opció que un García-Escudero o un president del PSOE del sector més conservador i espanyolista, no deixa de sorprendre que tants analistes pretenguin que aquesta operació podria ser determinant i obrir moltes portes, panys i forrellats. Quan mig PSOE es llença damunt l’Iceta per dir coses tan simples i òbvies com que si un 65% dels catalans fossin independentistes caldria donar-hi resposta democràtica, algú creu que Iceta tindria gaire lliures les mans per a fer alguna cosa realment ambiciosa des d’una cambra com el Senat?

6. No s’entenen els escarafalls de l’entorn del PSOE com si això fos el principal problema que tenim. No, siguem seriosos. Quan el populisme xenòfob campa per tot arreu (al qual, per cert, hem vist una alcaldessa del PSC apuntar-s’hi), quan patim una onada reaccionària que limita drets i llibertats, etc. no fer president a Iceta no és el principal dels problemes. Dedicar tantes portades i tertúlies a això i no a les altres coses és molt desenfocat. I són directament molt cíniques les manifestacions d’aquells que, hiperbòlicament, consideren el vet a Iceta un atemptat a la democràcia i, en canvi, en 19 mesos no han tingut temps de dir res sobre el gravíssim fet que diversos polítics, i ep, també activistes socials!, portin quasi dos anys a la presó acusats d’una violència inexistent.

7. Es pot (i cal!) criticar a fons aquesta i altres decisions d’ERC i JxCat però a vegades tinc la sensació que molta gent els exigeix que es comportin com si no tinguessin presidents, secretàries generals, consellers, etc. a la presó o fora del país, així com nombrosos càrrecs amenaçats d’embargament o penjant-los acusacions de  pertànyer a ‘organització criminal’. Encara que un no simpatitzi amb aquests partits, no hauria de costar tant de tenir una mica d’empatia. Qualsevol partit (també el PSOE) en una situació així veuria ben afectats el seu estat d’ànim, les seves opcions de pacte, la seva voluntat negociadora, el seu ‘fair-play’, etc.

8. I una darrera cosa, evident, però que s’oblida a cada ‘nova crisi’: es tingui l’opinió, la sensibilitat o el projecte polític que es tingui, és obvi que la situació política és tremendament complicada. Ningú, ningú, té cap solució màgica ni fàcil. Però qualsevol analista independent i seriós admetrà que la deriva judicial i repressiva, a més de ser venjativa i cruel, no aporta cap mena de solució al conflicte polític sinó que l’embolica i el complica encara més. Un operació d’estat realment ambiciosa passa, precisament, per desactivar tota aquesta maquinària repressiva. Les apel·lacions al diàleg que no vulguin abordar tot això esdevenen paraules buides


Accions

Information

5 responses

16 05 2019
Xavier Cervera Serrat

El Sr Iceta ha estat a favor del 155, de la suspensió de la democràcia, evidentment no pot ser president del senat (no amb els vots dels parlamentaris republicans). Caldria que hi aquesta persona fos consensuada, però el PSOE/PSC ja ha demostrat que això no li interessa. Per altra banda no es pot caure en el xantatge de si no vites Iceta posaran algú pitjor. Que ho facin, serà la seva responsabilitat. Si s’accepta el fanàtic de l’Iceta s’haurà d’assumir la il·legalitat espanyola, i això, Jordi, és inassumible per cap demòcrata.
Com molt bé saps, les resolucions dels conflictes, de base política, no violents, democràtics i massius, com són el cas català, han de ser resolts a través de mètodes democràtics, lliure debat i votar (assumint resultats). Això el Regne d’Espanya no ho accepta, ni PSOE/PSC, ni PP, ni C’s ni VOX. Neguen debat i bloquegen tota iniciativa de diàleg.
L’única fòrmula, democràtica, per tombar un règim polític hereu del franquisme, que limita la democràcia de forma arbitrària, és forçar-la asseures a la taula de negociacions.
Si, amb desobediència massiva a la seva il·legalitat jurídica, i bloquejant les iniciatives que perpetuen en el poder els qui neguen la plena democràcia.

17 05 2019
Xavier Cervera Serrat

Com a darrer comentari, m’agradaria que es tingués en compte la toxicitat de la suposada proposta d’en Miquel Iceta: si hi ha un 65% de població que vol independència, aleshores si que s’hauria de fer referèndum. Tot mecanisme democràtic, comença al revés. Primer es vota i si hi ha una majoria s’aplica el resultat. Mai sabrem si hi ha un 51, 55, 60 o 65% de població a favor de República Catalana si no podem fer un referèndum amb garanties (l’1O qui va manllevar les garanties al poble de Catalunya va ser l’estat espanyol amb la violència policial i els atacs al cens electrònic). El que si sabem ben segur és que hi ha una majoria absoluta al Parlament de Catalunya (majoria d’escons i de vots) a favor de fer referèndum d’autodeterminació, i davant això cap demòcrata si pot oposar. Si ho fa i apliquen suspensió democràcia (155) està clar que no són demòcrates, utilitzen formes de democràcia per manar, i quan no ho poden fer trenquen el tauler de joc.
Per tant, la fòrmula de l’Iceta és demagògica, un engany, cal fer referèndum d’autodeterminació perquè així ho vol la majoria absoluta d’escons i vots al Parlament de Catalunya (d’acord amb enquestes el 80% població catalana està a favor de fer referèndum). Després, depenent del resultat ja veurem si fem República Catalana o bé si continuem com una autonomia dins el Reino de Espanya.
Curiosament, el PSOE, ni tan sols accepta aquest engay de l’Iceta. No vol sentir a parlar de referèndum en cap cas, encara que la proposta sigui una farsa.

17 05 2019
Jaume Albaigès

Miro d’afegir-hi alguns matisos que em semblen rellevants, Jordi.

Sobre el “sempre s’ha fet així”, em sembla un argument de poc pes. Justament mirem de canviar moltes coses que “sempre s’han fet així” i no ens agraden per injustes. El cas, però, és que com tu bé dius més avall, ara no és sempre. Ara hi ha gent a la presó i a l’exili, gent investigada a una pila de jutjats (funcionaris, càrrecs públics, mestres(!), etc.). Ara hi ha una repressió brutal a molts nivells i una part notable d’aquesta repressió és d’una manera o altra a les mans del govern de l’Estat (fiscalia general, advocacia de l’Estat, ministeri de l’Interior, Institucions Penitenciàries, etc.), és a dir, del PSOE. Del mateix PSOE que no va tenir cap dubte a votar el 155. Del mateix Iceta que ha dit fa quatre dies que no tindria cap problema en tornar a aplicar-lo. Vivim, doncs, una situació d’excepcionalitat, que no podem normalitzar. Correspon(drà) clarament al PSOE, que té el poder, fer alguna cosa per tornar a la normalitat. Des que l’independentisme li va regalar la presidència del govern espanyol (regalar = a canvi de res), no només no ha fet cap passa per construir sinó que ha seguit enderrocant, de paraula i amb els fets. Recordar-li-ho votant contra Iceta em sembla el mínim que podem fer, ara mateix, des de la minoria absoluta (gràcies pel gag sobre majories i minories, Eva Granados). Quan torni la normalitat, podrà tornar el “sempre s’ha fet així”.

D’altra banda, reforçaria la idea de l’escassa importància, en general, i particularment per a Catalunya, que qui ocupi la presidència del Senat sigui Iceta o qualsevol altra persona. Per molt que formalment es tracti de la quarta autoritat de l’Estat, el poder del president d’una cambra és simbòlic, el que compta és la seva composició i, en tot cas, la de la mesa, a tot estirar. Al president no li correspon ni la direcció política ni la iniciativa legislativa, només l’aplicació del reglament i l’ordenació del debat. Si el 155 torna a votar-se al Senat, és que deixarà de ser aprovat pel fet que Iceta (o un altre diputat del PSC) en sigui el president? Si hi arriba serà perquè el govern n’ha fet la proposta i els senadors (els seus, majoria absoluta, i els de bona part de la resta de grups) ho aprovaran.

Gràcies, com sempre, per compartir les teves reflexions.

17 05 2019
Joan bitlloch

Ho sento però aquest premi, l’Iceta no el mereix.

17 05 2019
Ramon

El catalanismo que rechaza a Iceta en el Senado ya no comprende que la identidad catalana se preserva y afirma en instituciones democráticas y no en mundos imaginados fuera del mundo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: