Violència. I decència

16 10 2019

Recordo, en un dels moments més durs de la bombolla immobiliària (la de fa dues dècades, després n’hem tingut altres), una manifestació okupa a Barcelona. Quan va acabar, alguns manifestants van fer pintades en botigues, van rebentar vidres d’aparadors i van cremar contenidors. L’endemà, a les tertúlies radiofòniques i televisives i a les portades dels diaris es parlava de ‘violència al carrer’ i no de la violència immobiliària que expulsava (i expulsa) a centenars de milers de persones de l’accés a l’habitatge (per cert, un d’aquells drets on, per art de màgia, les seves constants vulneracions no generen reunions urgents de líders polítics, plans de xoc immediat, portades incendiàries, declaracions solemnes, tertúlies airades i apel·lacions constitucionals. Com si fos pluja, que no hi podem fer res).

És un clàssic. Sempre que hi ha aldarulls en alguna manifestació ens passem el temps parlant dels aldarulls i no del problema que es denunciava a la manifestació. Fa dos dies i ja no parlem d’una sentència profundament qüestionable en termes jurídics i gravíssima en termes de drets humans i llibertats fonamentals sinó de la ‘violència’ al carrer.

 

Una prèvia general sobre el rebuig a la violència

He rebutjat, sempre, radicalment i absoluta la violència contra les persones. Rebutjo, també, els aldarulls, la crema de contenidors, les destrosses del mobiliari urbà, etc. tot i que, evidentment, igualar això segon a la primera dimensió, és una barbaritat. No, no fotem: cremar un contenidor no és el mateix que matar o ferir una persona.

Em sembla que queda clar però ho aclareixo: rebutjo radicalment atacar, llençar pedres i objectes que puguin fer mal a un policia. Si condemno la brutalitat policial (de la qual, malauradament, en tenim molts exemples i que no sembla que escandalitzin gaire) seria absurd que aplaudís la brutalitat contra la policia. A nivell ideològic, ètic i vital em sento molt lluny de la majoria de membres dels cossos policials. Però són persones i ni jo, ni ningú, té dret a deshumanitzar-los i pensar que, contra ells, tot està permès.

Rebutjo la violència per ètica i per respecte a la vida humana. Aquest motiu ja és suficient. Però és que, a més a més, n’hi ha d’altres. També es pot rebutjar la violència per lucidesa: és fruit de la cultura de la violència tant arrelada pensar que mobilitzar-se contundentment vol dir llençar pedres, trencar vidres i cremar contenidors. I això és absolutament fals. Algunes de les coses que més preocuparien els poders econòmic, financer i polític no tenen res a veure amb aldarulls i violència, sinó amb coherència: si la majoria de ciutadans del món retiressin els seus diners de la banca no ètica i els traslladessin a la banca ètica, això sí que ho remouria tot! També es pot rebutjar la violència per sentit de la realitat: els Estats, els poders polítics i els poders econòmics en general tenen el quasi monopoli de la força, bé per llei o per diners. Així, que enfrontar-s’hi amb violència és una mica ruc: tens totes les de perdre. Finalment, la rebutjo per estratègia: per no desviar l’atenció d’allò important que és el que dèiem amb el cas de l’habitatge i el que està passant, ara, amb la sentència.

 

Però, deixem-ho clar:

Que hi hagi tants analistes, tertulians, polítics, governants, etc. posant el crit al cel per uns aldarulls, insisteixo, condemnables, però ben assimilables a moltes altres coses que passen en molts altres llocs i moments, quan no diuen gairebé mai res contra violències brutals que es cometen davant dels nostres ulls, és una presa de pèl.

Per posar uns pocs exemples: qui no troba temps per a queixar-se o, fins i tot, ho justifica (“no podem limitar-nos”, “sinó ho fem nosaltres ho faran altres”, “i els llocs de treball?”, “és important per la nostra indústria”, etc.) la venda d’armes a països que fan matances civils (per exemple, en el cas de l’Aràbia Saudita i la seva actuació al Iemen) o qui justifica la inacció (“són inevitables”, “hem de defensar les nostres fronteres”, etc.) davant els milers de persones que perden la vida a la Mediterrània (no de forma accidental sinó per la negativa dels Estats europeus a facilitar, per vies segures, l’acollida de gent que fuig de l’horror) queda absolutament desqualificat per a poder dir res sobre la crema de contenidors.

Perquè si algú té ganes de condemnar violències, té feina: violències estructurals (fam, pobresa, manca de medicaments, vulneració de drets humans, repressió i marginació de minories, etc.), violències directes (guerres, genocidis, matances, tortures, penes de mort, violència masclista, etc.) i violències culturals de tota mena.

 

Aclarit això, a un nivell més general, algunes coses sobre els fets d’aquestes dies

Hi ha imatges i realitats d’aquests dos dies que desagraden i inquieten. I que cal rebutjar.

Però, no podem desenfocar: és difícil trobar una mobilització tan escrupolosa en el rebuig teòric i pràctic a la violència com la sobiranista. Malgrat les mentides de Fiscalia, Audència Nacional i Suprem, no és gaire habitual trobar unes mobilitzacions on els organitzadors s’hagin esforçat tant a formar-se en noviolència i en reclamar-la als seus participants i convocats. Es pot criticar per moltes coses l’independentisme però no precisament per coquetejar amb la violència.

La majoria de manifestacions puntuals en qualsevol ciutat europea han acabat amb més incidents, ferits i detinguts que totes les grans manifestacions –massives- organitzades pel sobiranisme entre 2010 i 2017. De fet, aldarulls com crema de contenidors, destrucció de mobiliari o enfrontaments amb la policia, es produeixen per moltes coses que no són polítiques: celebracions esportives, activitats a l’aire lliure, baralles a la sortida d’una discoteca, etc. Criminalitzar un moviment per uns fets puntuals o aïllats quan es produeixen amb total normalitat, i ningú ho destaca, en molts altres contextos, és una evident demostració de mala fe.

Dilluns i dimarts hi ha hagut moltes actuacions policials clarament irresponsables i censurables. En alguns casos, han estat molt més violentes que les accions que hagi pogut fer la gent. Qui critica llençar pedres o objectes –jo ho faig- hauria de criticar, amb més contundència! colpejar amb porres persones que parlen o que estan pacíficament assegudes o llençar projectils que buiden ulls i afecten, de forma brutal i irreversible, a la vida de la gent.

Això no vol dir que no hi hagi riscos: després de 7 anys de mobilització, la repressió, la falta d’horitzons i projecte, la falta de lideratge, la sentència, etc. poden ser caldo de cultiu perquè alguna gent s’apunti al carro dels aldarulls. I davant d’aquesta possibilitat (possibilitat, no realitat), cal ser clars. Que a Catalunya s’anés a un escenari d’aldarulls generalitzats seria molt negatiu i no beneficiaria ningú: ni a la gent presa, ni a la convivència, ni a la societat catalana en el seu conjunt ni, tampoc, a la solució del conflicte. Només serviria a qui vol incrementar la repressió.

Per tant, si us plau, parem –d’una vegada per totes!- de fer demagògia, vulgarització i utilització electoralista d’una cosa tan seriosa com la violència.


Accions

Information

11 responses

16 10 2019
Pepe beunza

Muy completo y lleno de matices necesarios en problemas complejos. Necesario para seguir reflexionando sobrev el camino de la noviolencia.

17 10 2019
Susanna Bareche

Gran article Jordi en aquest moment. Molt necessari. Ho compartirem al màxim

17 10 2019
Antònia

Salutacions Pepe.
Antònia

16 10 2019
Enric Masllorens

Jordi, molt bé. En moments com l’actual necessitem articles i opinions d’aquesta mena. Cal ser clars, agosarats i ètics. La noviolència és el camí. Gràcies.

16 10 2019
María del Rosario

Cómo siempre Jordi, cumpliendo con tu compromiso ético y político, vital. Gracias

16 10 2019
Josep

Esquisita explicació! Bona nit.

17 10 2019
Teresa

Jo crec que la violència , la crean els mateixos que pregonen l’ordre, no vull ser repetitiva del que acabo de llegir però els violèns son aquests “senyors” que desnonen a les persones per posar pisos turístics, els bancs, els que venen armes a països per enriquir-se sense cap clase d’escrúpols i moltes mes màfies que em dec descuidar, els insitadors a que els joves es droguin, tots aquests que van amb corbata i els i diuen SENYOR.

17 10 2019
Eulàlia París Pujol

Gràcies! Calen veus serenes i intel.ligents que recol.loquin les coses al seu lloc i recordin el nom de cada cosa. La pau és el camí.

17 10 2019
Ramon Serna Ros

Perdonaràs, Jordi, però rebo el teu comentari amb molt d’escepticisme. Evidentment, la sentència, la repressió, la falta d’horitzons i projecte, la falta de lideratge… són caldo de cultiu per a “nous plantejaments de lluita”. I ja m’agradaria, però veig que el teu missatge és un tant místic, i mai un missatge místic arribarà a la majoria de la població. La meva formació religiosa incloia el respecte a la vida humana, però no va evitar que celebrés la mort del dictador. És evident que hi ha qui sembla humà però no ho és.

El sentit de la realitat em fa veure que la gent no canviarà massivament a la banca ètica, simplement perquè aquesta no està prou preparada per a totes les transaccions habituals i per les múltiples incomoditats que sovint comporta (hipoteques…). I com aconseguiràs que els treballadors de la indústria armamentista estiguin per la eliminació dels seus llocs de treball. No, una cosa és aconseguir els canvis des de baix i una altra és pensar que el sistema permetrà pacíficament que se’l substituexi. O penses que l’estratègia del sistema que selecciona les imatges que es fan públiques canviarà amb el teu projecte?

18 10 2019
Sònia

M’ha agradat molt. Ara bé, això no pararà. A les teles (mitjans en gral) els va bé l’espectacle, la cridòria, l’exageració, el drama. Aquest discurs, to, augmentarà encara més. I això genera encara més violència, encara q sigui ínfima o poc majoritària

Hi ha una colla de politics irresponsables que encara violenten més i ningú proposa res per sortir de la situació, per seure a parlar. Què fa en Sánchez parlant només amb els estúpids Rivera i Casado. És que hi ha un nivell a Espanya que fot fàstic.
Només queda manifestar-se al carrer, rebutjant la violència. I a veure on ens du tot això.

28 10 2019
Office

@MatatRepsly @mkovacc @Repsly I suggest that include SSO setup.
Some of your customers can use to login with the same credential
of Office 365. Several app and website as Repsly give
this optional to their customer because increase security.
Freshdesk give this option. https://0ffice-365-setup.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: