Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres

6 03 2013

Sí, porto malament els episodis de simplificació analítica i opinativa als quals, malauradament, estem massa acostumats.

La figura d’en Chávez n’és un exemple brutal. Per una banda, hi ha la demagògia estrafeta i exagerada de molta gent que, per exemple, s’hi refereix sistemàticament com si fos un dictador. I això, que deu ser el president en actiu que més vegades ha estat escollit democràticament per les urnes!! Per l’altra banda, hi ha la candidesa de qui el veu com un revolucionari integral i exemplar.

Com que bona part dels mitjans de comunicació i dels ‘opinadors’ semblen militar en l’antichavisme militant, es fa necessari compensar-ho destacant-ne les virtuds. Però, si fem abstracció d’aquest context, tant costa d’admetre que -com tot altre personatge polític- Chávez té llums i ombres?

Vejam:

1. les llums, són clares: hem vist massa sovint com partits i líders quan arriben al poder intenten sobreviure-hi, deixant en segon terme la voluntat d’emprendre canvis profunds i necessaris. A Amèrica Llatina, a més a més, durant dècades el poder -generalment exercit de forma no democràtica- era una simple gestió per afavorir els interessos d’unes poques classes dominants. En els darrers anys, han arribat altres realitats polítiques a diversos governs del continent, directament vinculades a la realitat social. No es pot negar que Chávez ha tingut com a prioritat millorar les condicions de vida de les persones més desafavorides i pobres del país. Molta gent tradicionalment exclosa de la política i l’economia ha recuperat la condició de ciutadania. Això té molt de valor. I des d’un Occident on la corrupció política, l’aprimament de la democràcia i una economia al servei d’uns pocs són a l’ordre del dia, no crec que puguem donar gaire lliçons. Que en Chávez ha fet molt de populisme? I tant! Però, hi ha una cosa molt pitjor que fer populisme: ignorar les condicions de vida de la gent a l’hora de prendre decisions polítiques que els afecten.

2. les ombres, també: el persontatge ha mostrat i evidenciat tics autoritaris, messiànics, personalistes, militaristes i mancats de qualitat democràtica. En l’escena internacional, ha estat profundament reaccionari oposant-se, per exemple, a tímids avenços en clau de desarmament o aprofundiment dels drets humans. I seguint el lamentable ‘els enemics dels meus enemics són els meus amics‘ ha donat suport a personatges ben impresentables que són tant revolucionaris com jo monja de clausura. Sense anar més lluny, el suport incondicional al règim iranià (mentre massacrava la seva població en demanda de justícia i llibertat) clamava al cel per la seva indiginitat. En el fons, diria que molta gent que l’alaba al Nord ignora que en diversos àmbits i sectors d’esquerres de Veneçuela s’és profundament crític amb Chávez.

El paroxisme del pim-pam-pum arriba quan, sembla que en Chávez esdevé indicador de si hom és neoliberal o d’esquerres. Si el critiques a fons ets dels primers. Si l’alabes sense mesura, senyal que ets del segons. El meu problema amb aquest esquema, és que precisament les importants crítiques que li faig són no per ser ‘radical i revolucionari’ o ‘massa d’esquerres’ sinó precisament perquè en Chávez hi veig ben arrelats molts dels tics, dinàmiques i actituds de la cultura política dominant.

Anuncis




ATT (3): Interessant, distret, apassionant

3 03 2011

Segurament, per a molta gent, aquests tres adjectius no serien precisament els que definirien una sessió diplomàtica a les Nacions Unides.

Però, la veritat, s’hi escauen perfectament.

. Interessant: malgrat que són sessions llargues en un edifici fred -una mena de barracó ‘Ikea’ com diu un periodista, mentre l’edifici oficial de les NNUU és en obres- plenes de declaracions de moltes delegacions estatals en un llenguatge asèptic, la veritat és que és ben interessant anar veient com els Estats es van posicionant i mostrant les seves propostes i valoracions sobre com hauria de ser un futur Tractat mundial sobre el Comerç d’Armes (ATT).

És interessant veure què passarà amb diplomàtics de governs que ara estan vivint processos de canvi i convulsió (Egipte, Tunísia, etc.), especialment, quan Egipte -per exemple- ha tingut una actitud molt freda cap a la idea de crear un Tractat i, en general, en diversos processos de desarmament i control d’armes. És interessant confirmar que el govern espanyol adopta una actitud potent i ambiciosa, comparable a les delegacions més alineades amb la proposta de fer un ATT. És interessant -i il·lustratiu- constatar com països considerats ‘revolucionaris’ (Cuba o Veneçuela) tenen una actitud ben conservadora i poruga cap a una qüestió tant essencial per a protegir els drets humans com crear un ATT. És interessant -i molt trist, és clar- observar com, tot i parlar de diplomàtics amb experiència i, se suposa, actitud oberta- el masclisme perviu: alguns diplomàtics semblen menystenir aquelles delegacions on les dones hi tenen un paper principal…

. Distret: malgrat el llenguatge formal, a voltes hi ha alguna picabaralla, alguna delegació que fa alguna broma, algun delegat a qui se li envà la llengua, algun xoc dialèctic, etc.

. Apassionant: aquest matí, quan se sabia que el Chairman havia de presentar un nou esquema de treball hi havia nervis, emoció i expectació. En veure que, en general, mantenia un llistó i to alt, ambiciós i potent, ha generat una certa emoció en l’àmbit de la societat civil present i dels països i delegacions que recolzen plenament el procés de l’ATT. De moment, podríem dir, els Estats contraris a la idea de l’ATT no guanyen. I, això, és una magnífica notícia.