Quan l’economia ens ‘governa’

12 05 2010

Avui en Zapatero ha presentat les seves mesures. Algunes eren necessàries, altres discutibles i unes altres ben bèsties.

El problema, però, és que ni ara, ni abans, ni aquí ni enlloc, s’aborden els temes de fons. Fa 2 anys molts líders van admetre -després de molt temps de negar-ho- que el sistema econòmic havia de ser regulat per evitar constipats, grips i tota mena d’afectacions. Han passat 2 anys, i el més calent és a l’aigüera. De ‘la refundació del capitalisme’ s’ha passat senzillament a retallar despesa pública. I esperar que, ‘els mercats’ reaccionin positivament…

Tenim un sistema econòmic, tal com en parlem i hi actuem, que sembla governar-nos a nosaltres:  ‘els mercats han reaccionat’, ‘els inversors necessiten’, ‘Europa demana’, ‘la competitivitat precisa’, etc. són frases que de tant dir-se i sentir-se al final semblen sensates i, la veritat, de sensates no en tenen res.

Pretenem regular i governar tota mena de coses i, en canvi, semblem acceptar que l’economia és una mena de ventada que bufa com i quan vol i que, l’únic que podem fer-hi, és arrecerar-nos.

I no ens ho podem permetre. Perquè és una fal·làcia. Com és i com va l’economia és fruit d’un conjunt de decisions, de mecanismes, de marcs legislatius, presos amb més o menys consciència, amb més o menys participació, però presos. De la mateixa manera que, per retallar dèficit, s’haguessin pogut prendre altres mesures:  el mateix estalvi que es pretén amb les mesures d’avui s’hauria pogut aconseguir retallant la despesa militar espanyola en un 25% en 4 anys. Com sempre, decisions, prioritats i criteris. Res de màgia ni d’inevitables.

Bastir un sistema econòmic que expulsi el menor nombre possible de gent. No és això el que hauríem de pretendre, perseguir i mirar d’aconseguir? Però sembla que preferim creure que l’economia, ai las, ‘ens governa’!





Correm-hi tots!

3 03 2010

El govern Zapatero sempre ha volgut mostrar-se compromès amb la solidaritat internacional, la pau i la justícia. Així ho ha proclamat multitud de vegades dins i fora.

L’inefable i bellugadís Sarkozy va proclamar -quan va nomenar Bernard Kouchner com a ministre d’exteriors-, que s’havia acabat l’època de sotmetre els valors a una política exterior només orientada a la gestió d’interessos.

Però… deu ser que els interessos pesen més que uns valors fràgilment assumits ja que acabem de veure com Sarkozy ha anat a Rússia a intentar ‘facilitar’ una venda de vaixells de guerra entrant en competència amb Espanya.

Vaja, que una vegada més, trobem dos abanderats d’una política internacional respectuosa amb l’ètica pugnant aferrissadament entre ells… per a vendre vaixells de guerra a un país no precisament exemplar pel que fa a la defensa dels drets humans, el respecte a les minories nacionals i l’assumpció del diàleg per a gestionar conflictes.