Orlando

25 02 2010

Ha mort l’Orlando Zapata.

I és una molt mala notícia. En general, ho és que una persona perdi la vida contra la seva voluntat. Però ho és més encara quan una persona, ens agradi més o menys, ens caigui més bé o menys, ens hi sentim propers o no, es veu esclafada pel mur de la repressió de qualsevol estat o poder.

Que hi ha moltes vulneracions dels drets humans a molts llocs? I tant! Que algunes d’aquestes situacions no generen tants titulars ni tantes reaccions polítiques? Evident!! Que hi ha molta hipocresia entre alguns dels que ara s’escandalitzen pel que ha passat a Cuba? Innegable!!!

Però, precisament per això, aquelles persones que ens sentim sincerament vinculades a una perspectiva de justícia, de drets humans, de dignitat personal i humana, precisament aquestes, que també critiquem les altres situacions d’injustícia i d’arbitrarietat (les que no són tant visibles i tant criticades) no podem deixar de criticar aquestes. Perquè, se suposa, nosaltres no som hipòcrites ni selectius oi amb les vulneracions dels drets humans?

Doncs això, sinó ho som, i jo procuro no ser-ho, cal dir ben alt que ens sap greu la mort de l’Orlando i que no podem ser comprensius amb el govern que ho ha permès i ha restat impassible al seu terrible desenllaç.

Anuncis