#TratadoArmas: la hora de la verdad (post en ‘evolución’: 18-28 marzo)

20 03 2013

foto bonica ATT - NYC

(esto es un post ‘vivo’ de las negociaciones en Naciones Unidas para el Tratado sobre Comercio de Armas (TCA). Cada día, añadiré un nuevo apunte)

Otro fracaso… pero más cerca del control de las armas (jueves 28)

Bien, ha pasado lo que parecía que no pasaría: que algunos de los pocos estados claramente contrarios bloquearan el acuerdo pese a no tener la ‘cobertura’ de las grandes potencias. Aunque quizá habría que matizar esto… parece extraño que un país que al final aceptaba el Tratado (Rusia) salga en tromba, ante las dudas de si 3 países son suficientes para bloquear un acuerdo tan mayoritario, para decir que si no hay unanimidad bajo ningún concepto se podía aprobar el Tratado… ¿Quizá alguna potencia ha utilizado algún ‘intermediario’ para así ahorrarse de quedar mal?

Ciertamente es una decepción: ha habido un gran trabajo diplomático, político y de la sociedad civil para hacer posible este Tratado y estábamos más consistentemente cerca de conseguirlo que en julio pasado. Y, pese a ello, el acuerdo volvió a torcerse. Pero más allá de la evidencia que el impulso del Tratado se llevará ante la Asamblea General de las Naciones Unidas para que allí sea aprobado por mayoría, cada vez está más claro (y ni potencias ni lobbys pueden impedirlo) que se termina la época de la impunidad de les armas, de su comercio sin regulación y de su proliferación sin control. Y esto, es la mejor noticia.

Emoción contenida… (miércoles 27)

Contra lo que creíamos, el tercer borrador es el mejor. A pesar de mantener aspectos problemáticos (poca contundencia y extensión en el criterio de derechos humanos, algunas armas podrían quedar fuera del alcance del TCA, etc.) hay algunos que han mejorado mucho: rebaja del número de países que hacen falta para que el TCA pueda entrar en vigor o la caída de la exigencia de consenso para cambiar el TCA: eso hubiera hecho imposible su reforma y mejora.

Ahora, parece garantizado el apoyo -aunque sea poco entusiasta- de los 3 grandes ‘reticentes’: China, Rusia y EEUU. Solo queda por ver si India, Egipto, Irán o Venezuela, entre otros, se limitan a decir que no les gusta o lo vetan.

Esperando el parto (martes 26)

En pocas horas tendremos el último borrador que el presidente de la Conferencia presentará para su aprobación: seguramente, no será muy diferente al que teníamos. Pero si cambia, que sea a mejor y de forma sustancial.

Y, mientras, hemos recibido tres apoyos muy potentes que confirman la importancia del momento: 1) una apelación del secretario general de las Naciones Unidas; 2) el editorial de The New York Times y, 3) una acción de AVAAZ.

El choque de trenes ya está aquí (lunes 25)

Tres años negociando. Un fracaso. Prórroga. Casi tiempo de descuento. Y se nota.

Hoy las delegaciones han reaccionado al borrador. Y han estado claras y contundentes.

Por un lado, buena parte de los países africanos (y todos los de CEDEAO), buena parte de los países latinoamericanos, los 15 estados caribeños del CARICOM y los 27 de la Unión Europea, han dicho que el borrador era insuficiente, que faltaba claridad en el criterio de derechos humanos, la plena inclusión de las municiones, etc. En resumen: reforzarlo y no dejar grietas. La poderosa declaración que en nombre de 103 estados ha leído Ghana es un buen indicador de lo que quieren.

Por el otro, la claridad también ha sido total: China y Rusia han valorado precisamente los aspectos más indeterminados del texto y han criticado que, según ellos, va demasiado lejos en municiones, partes y componentes. India, Egipto, Pakistan, Argelia, Cuba, Venezuela o Irán han sido muy críticos por los mismos motivos.

Estados Unidos ha adoptado una actitud formalmente moderada y equidistante aunque, en la práctica, apunta hacia los refractarios: quiere que la Conferencia termine con Tratado pero que, para conseguirlo, se rebaje la ambición.

El pulso está en la fase final. Y las ONG apretando a fondo para que se decante hacia el control estricto del comercio de armas.

Tenemos segundo borrador: una primera valoración (viernes 22)

En medio de una gran expectación, el presidente de la Conferencia ha facilitado esta tarde el 2º borrador, ahora ya con nuevos contenidos. Una primera valoración:

Qué ha mejorado o qué se mantiene en positivo?

1) a pesar de estar en un nivel inferior de control, se refuerza la regulación de las municiones así como de las partes y componentes necesarias para hacer armas; 2) se estipulan medidas para evitar el desvío de armas hacia terceras destinaciones; 3) las armas ligeras y cortas se mantienen dentro del alcance de regulación del TCA

Qué no ha avanzado o se mantiene insatisfactoriamente? 

1) algunos tipos de transferencias de armas podrían quedar fuera de la cobertura del TCA; 2) el criterio de derechos humanos a la hora de evaluar una venta de armas es poco contundente; 3) el criterio de la violencia de género o la pobreza continúan fuera del núcleo duro de análisis; 4) se mantiene la exigencia de 65 ratificaciones para que el TCA entre en vigor, una c¡fra muy alta

A pesar de la presión que podamos -y vamos a hacer!- las ONG y los Estados favorables (la inmensa mayoría), mi impresión es que será difícil mejorar este 2º borrador. Me imagino, más bien, que las potencias y los Estados refractarios atacarán a fondo las mejoras y habrá que defenderlas!

Según como vaya la semana, por lo tanto, habrá que tomar una decisión clave: preferimos un TCA blando pero con todos dentro u optamos por alargar el proceso, ir hacia un TCA más ambicioso pero sin algunos Estados importantes?

La sociedad civil en la Conferencia (jueves 21)

Si existe proceso diplomático para adoptar un Tratado sobre Comercio de Armas, es por el empeño de la sociedad civil. Es más: los éxitos precedentes en desarme que animaron este proceso (minas y bombas racimo) se deben a las ONG.

Pero impulsar, acompañar y vigilar un proceso tan largo y extenso es un gran desafío. En esta Conferencia, por ejemplo, se están organizando varias reuniones informales -simultáneas a la plenaria- que son decisivas para el desarrollo de algún aspecto del Tratado. Las delegaciones gubernamentales pequeñas tienen muchas dificultades para poder asistir. y algunos estados refractarios aprovechan estas reuniones para intentar congelar o aparcar aspectos importantes. Las ONG, haciendo un titánico esfuerzo, procuran asistir y estar en todo, pero la dificultad es evidente.

Por la tarde, en la tradicional sesión en que la sociedad civil se dirige a los delegados gubernamentales (hace un año, tuve el placer de hacerlo), las ONG han hecho discursos documentados, razonados y bien presentados. El lobby proarmas, como es habitual, ha trufado sus presentaciones de demagogia, alarmas y grotescas conexiones (como por ejemplo entre los derechos de las mujeres y las armas!).

Está claro: si la calidad y razonabilidad de las propuestas emitidas fuera realmente el factor determinante, el mundo haría caso a las ONG por el control de las armas e ignoraría el lobby proarmas. Y tendríamos Tratado.

La nueva presidencia facilita una revisión del borrador (miércoles 20 – tarde)

El nuevo presidente de la Conferencia, el muy activo australiano Peter Woolcott, ha facilitado esta tarde un nuevo borrador del TCA. No es realmente un documento que contenga cambios significativos de fondo. Básicamente, es una revisión técnica: el texto está más estructurado y ordenado y más bien fundamentado jurídicamente. Para ver si el nuevo presidente rebaja o impulsa el contenido ‘vigente’ del TCA, tendremos que esperar a mañana. Y, mañana, sólo faltaran 4 días para el final…

‘La aportación a la paz del comercio de armas’ (miércoles 20 – mañana)

El papel de Estados Unidos ha sido clave en el proceso diplomático del Tratado de Armas: en positivo (permitiendo su inicio con el voto favorable el 2009) y en negativo (abortando el acuerdo final en julio de 2012).

Aunque Estados Unidos no son nada entusiastas de los acuerdos de desarme o control de armas (de la actitud activamente contraria de Bush hemos pasado a la constructiva pero tampoco nada cómplice de Obama), en el Tratado de Armas no son los más refractarios: China y Rusia son los ‘líderes’ en este sentido.

Pero hoy por la mañana, se han lucido: ante el espíritu que hay detrás de la idea del TCA (limitar el comercio de armas en clave de defensa de los derechos humanos y la paz), el diplomático norteamericano ha dicho que ‘el comercio de armas también supone una contribución a la paz y la seguridad’. En fin, malos presagios…

¡Las municiones tienen que estar en el Tratado! (martes 19)

Del borrador del Tratado que salió en julio se consiguió una victoria a medias (o derrota, depende como se mire): frente a los países que no querían incluir las municiones, éstas finalmentes fueron incorporadas en el TCA. Pero con un nivel menor de exigencia y control que las armas convencionales.

Algo absurdo: una pistola, sin balas, no es nada. Sino controlamos las municiones -¡cuándo cada año se ponen 10.000.000 nuevas municiones en el mercado!- estaríamos haciendo el ridículo.

Hoy, 69 delegaciones gubernamentales -con un texto acompañado por la Campaña y que se ha hecho circular en un tiempo récord- han presentado en el plenario un documento dónde se reclama que se refuerce el control sobre las municiones. Un puntazo.

El apoyo de los gobiernos a un Tratado de Armas sólido crece (lunes 18)

La Conferencia fallida de julio se clausuró con fracaso pero con una poderosa declaración de cerca 100 estados pidiendo la adopción de un Tratado sobre Comercio de Armas sólido y robusto.

Hoy, primer día de la Conferencia, gracias a las delegaciones gubernamentales impulsoras y cómplices y a la red de relaciones y a la capacidad de lobby de la Campaña Armas Bajo Control y las ONG, se ha hecho una importante demostración de fuerza, evidenciando que el apoyo al TCA crece: 108 estados han presentado una declaración pidiendo que el borrador de julio sea ampliado y profundizado.

Hacia un Tratado sobre Comercio de Armas (TCA) (domingo 17)

Venimos de lejos y en dos semanas hay que ver si es posible aprobar un Tratado serio e interesante. En resumen, tenemos un buen punto de partida -un borrador interesante, pero que hay que mejorarlo si queremos regular seriamente el comercio de armas.

Para quién no haya seguido el tema hasta ahora, aquí dejo algunas pistas en castellano para ponerse al día:

. Post en Eldiario es: ‘Las armas, mejor bajo control

. Web Campaña global Control Arms en castellano: http://controlarms.org/es

. Web AI: http://www.es.amnesty.org/campanas/armas

. Web IO: http://www.intermonoxfam.org/es/campanas/proyectos/2013-ano-decisivo-para-conseguir-un-tratado-que-regule-comercio-de-armas

. Web FundiPau sobre el TCA (en catalán): http://www.fundipau.org/tca

Anuncis




#TractatArmes: l’hora de la veritat (post en ‘evolució’: 18-28 març)

20 03 2013

foto bonica ATT - NYC

(això és un diari ‘viu’ de les negociacions a Nacions Unides pel Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA). Cada dia, afegiré un nou apunt)

Un altre fracàs… però més a prop del control de les armes (dijous 28)

Bé, ha passat el que semblava que no passaria: que alguns dels pocs estats clarament contraris bloquegessin l’acord tot i  no tenir la ‘cobertura’ de les grans potències. Tot i que potser caldria matisar això darrer… és estrany que un país que al final acceptava el Tractat (Rússia) de seguida salti, davant els dubtes de si 3 països són suficients per bloquejar un acord tant majoritari, per dir que si no hi ha unanimitat sota cap concepte es pot aprovar el Tractat… Potser alguna potència ha fet servir algun ‘intermediari’ per estalviar-se de quedar malament?

Certament, és una decepció: hi ha hagut molt de treball diplomàtic, polític i de la societat civil per a fer possible aquest Tractat i hi érem més consistentment a prop que al mes de juliol passat. I, malgrat tot, ha tornar a tombar-se. Però més enllà de l’evidència que l’impuls del Tractat es durà a l’Assemblea General de les Nacions Unides per tal que allà sigui aprovat per majoria, cada cop va quedant més clar (i ni potències ni lobbys ho poden impedir) que s’acaba l’època de la impunitat de les armes, del seu comerç sense regulació i de la seva proliferació sense control. I això és la millor notícia.

Emoció continguda… (dimecres 27)

Contra el que totes i tots crèiem, el tercer esborrany és el millor. Tot i mantenir aspectes que poden ser problemàtics (poca contundència i extensió en el criteri de drets humans, algunes armes podrien quedar fora de l’abast del TCA, etc.) n’hi ha que han millorat molt: rebaixa del nombre de països que cal per tal que el TCA entri en vigor o caiguda de l’exigència que el TCA només es podia canviar per consens: això hagués fet impossible la seva millora.

Ara, sembla que hi ha suport -encara que sigui poc entusiasta- dels 3 grans ‘reticents’: Xina, Rússia i Estats Units. Només cal veure si Índia, Egipte, Iran o Veneçuela, entre altres, diuen que no els agrada o, directament, veten la seva adopció.

Esperant el part (dimarts 26)

En poques hores tindrem el darrer esborrany que el president de la Conferència presentarà per a la seva aprovació: segurament, no serà molt diferent al que teníem. Però si canvia, que sigui a millor i de forma substancial.

I, mentrestant, hem rebut tres suports molt potents que confirmen la importància del moment: 1) una apel·lació del secretari general de les Nacions Unides; 2) l’editorial de The New York Times i, 3) una acció d’AVAAZ.

El xoc de trens ja és aquí (dilluns 25)

Tres anys negociant. Un fracàs. Pròrroga. S’apropa el temps de descompte. I es nota.

Avui les delegacions han reaccionat a l’esborrany. I han estat clares i contundents.

Per una banda, bona part dels països africans (i tots els de CEDEAO), bona part dels països llatinoamericans, els 15 estats caribenys del CARICOM i els 27 de la Unió Europea, han dit que l’esborrany era insuficient, que calia més claredat en el criteri de drets humans, la plena inclusió de les municions, etc. En general, han parlat d’enfortir-lo i no deixar escletxes. La poderosa declaració que en nom de 103 estats ha llegit avui Ghana és un bon indicador del que volen i reclamen.

Per l’altra, la claredat també ha estat total: la Xina i Rússia han valorat precisament els aspectes més indeterminats del text i han criticat el que per ells és massa contundent: les mencions a municions, parts i components. Índia, Egipte, Paquistan, Algèria, Cuba, Veneçuela o Iran, han estat directament crítics pels mateixos motius.

Els Estats Units han adoptat una actitud formalment moderada i equidistant tot i que, en la pràctica, apunta als refractaris: ha dit que volia que la Conferència acabés amb un Tactat però que, per fer-ho possible, calia rebaixar l’ambició.

El pols ja és a la fase final. I les ONG apretant a fons per tal que es decanti cap al control estricte del comerç d’armes.

Tenim segon esborrany del TCA: una primera valoració (divendres 22)

Enmig d’una gran expectació, el president de la Conferència ha facilitat aquesta tarda el 2n esborrany ara ja amb noves propostes de contingut. Una primera valoració:

Què ha millorat o què és manté en positiu?

1) tot i estar en un nivell inferior de control, es reforça la regulació de les municions així com de les parts i components necessaris per a fer armes; 2) s’estipulen mesures per a evitar el desviament d’armes cap a terceres destinacions; 3) les armes lleugeres i curtes es mantenen dins de l’abast de regulació del TCA

Què no ha avançat i es manté insatisfactòriament? 

1) alguns tipus de transferència d’armes podrien quedar fora de la cobertura del TCA; 2) el criteri de drets humans a l’hora d’avaluar una venda d’armes és poc contundent; 3) el criteri de la violència de gènere o la pobresa continuen fora del nucli dur d’anàlisi; 4) es continua exigint 65 ratificacions per entrar en vigor, una xifra altíssima

Malgrat la pressió que puguem fer -i ho farem!- les ONG i els Estats favorables (la immensa majoria), la meva impressió és que serà difícil millorar aquest 2n esborrany. M’imagino, més aviat, que les potències i els Estats refractaris atacaran a fons les millores i caldrà defensar-les!

Segons com vagi la setmana, per tant, caldrà prendre una decisió clau: preferim aconseguir ja un TCA tou però amb tothom dins o optem per allargar el procés, anar cap a un TCA més ambiciós però amb absències d’Estats importants?

La societat civil a la Conferència (dijous 21)

Si existeix un procés diplomàtic per a adoptar un Tractat sobre Comerç d’Armes, és per la voluntat de la societat civil. És més: els èxits precedents en desarmament que van animar aquest procés (mines i bombes dispersió) es deuen a les ONG.

Però impulsar, acompanyar i vigilar un procés tant llarg i extens és un gran repte. En aquesta Conferència, per exemple, s’estan organizatzant diverses reunions informals -simultànies a la plenària- que són decisives per al desenvolupament d’algun aspecte del Tractat. Les delegacions governamentals petites tenen moltes dificultats per a poder-hi assistir. I alguns estats refractaris aprofiten aquestes reunions per a intentar congelar o aparcar aspectes importants. Les ONG, fent un esforç titànic, procuren assistir i estar en tot, però la dificultat és evident.

A la tarda, en la tradicional sessió en què la societat civil es dirigeix als delegats governamentals (fa un any, vaig tenir el plaer de fer-ho), les ONG han fet discursos documentats, enraonats i ben presentats. El lobby proarmes, com és habitual, ha amanit les seves presentacions amb demagògia, alarmes i grotesques connexions (per exemple, entre els drets de les dones i les armes!).

És ben clar: si la qualitat i raonabilitat de les propostes emeses fos realment el factor determinant, el món faria cas a les ONG pel control de les armes i ignoraria el lobby proarmes. I tindríem Tractat.

La nova presidència facilita una revisió de l’esborrany (dimecres 20 – tarda)

El nou president de la Conferència, el molt actiu australià Peter Woolcott, ha facilitat aquesta tarda un nou esborrany del TCA. No és realment un document que contingui canvis significatius de fons. Bàsicament, és una revisió tècnica: el text està més estructurat i ordenat i més ben jurídicament fonamentat. Per tal de veure si el nou president rebaixa o impulsa el contingut ‘vigent’ del TCA, haurem d’esperar a demà. I, demà, ja només faltaran 4 dies per al final…

‘L’aportació a la pau del comerç d’armes’ (dimecres 20 – matí)

El paper dels USA ha estat clau en el procés diplomàtic del Tractat d’Armes: en positiu (permetent el seu inici amb el vot favorable el 2009) i en negatiu (avortant l’acord final el juliol de 2012).

Tot i que els USA no són gens entusiastes dels acords de desarmament o control d’armes (de l’actitud activament contrària de Bush hem passat a la constructiva però tampoc gaire més còmplice d’Obama), en el Tractat d’Armes no són els més refractaris: Xina i Rússia són els ‘líders’ en aquest sentit.

Però avui al matí, s’han lluït: davant l’esperit que hi ha al darrere de la idea del TCA (limitar el comerç d’armes en termes de defensa dels drets humans i la pau), el diplomàtic nord-americà ha dit que ‘el comerç d’armes també fan una contribució a la pau i la seguretat’. En fi, no són bons presagis…

Les municions han d’estar dins el Tractat! (dimarts 19)

De l’esborrany del Tractat sortit de juliol es va aconseguir una mitja victòria (o mitja derrota, depèn com es miri): davant dels països que no volien incloure les municions, aquestes es van esmentar al Tractat. Però en un nivell menor d’exigència i control que les armes convencionals.

I és un greu absurd: una pistola, sense bales, no és res. Si no controlem les municions -quan cada any se’n posen al mercat 10.000.000 de noves!- estaríem fent el préssec.

Avui, 69 delegacions governamentals -amb un text acompanyat per la Campanya i fet circular en un temps rècord- han presentat al plenari un document on es reclama que es reforci el control sobre les municions. Un punt.

El suport dels governs a un Tractat d’Armes sòlid creix (dilluns 18)

La Conferència fallida de juliol es va cloure amb fracàs però amb una poderosa declaració de prop de 100 estats reclamant l’adopció d’un Tractat sobre Comerç d’Armes sòlid i robust.

Avui, primer dia de la Conferència, gràcies a delegacions governamentals impulsores i còmplices i a la xarxa de relacions i a la capacitat de lobby de la Campanya Armes Sota Control i les ONG, s’ha fet una important demostració de força, evidenciant que el suport al TCA creix: 108 estats han presentat una declaració demanant que l’esborrany sorgit de juliol sigui ampliat i aprofundit.

Cap a un Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA) (diumenge 17)

Venim de lluny i en dues setmanes cal veure si és possible aprovar un Tractat seriós i interessant. En resum, tenim un bon punt de partida -un esborrany interessant, però que cal millorar si volem regular seriosament el comerç d’armes.

Per a qui no hagi seguit el tema fins ara, aquí deixo algunes pistes en català, per a reproduir els passos previs:

. Web sobre el TCA de FundiPau (Fundació per la Pau): http://www.fundipau.org/tca

. Articles i posts que he publicat sobre el tema: https://jordiarmadans.wordpress.com/tag/tractat-comerc-darmes

. Espai d’informació al web de l’icip i posts de Xavier Alcalde al bloc de l’icip





Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres

6 03 2013

Sí, porto malament els episodis de simplificació analítica i opinativa als quals, malauradament, estem massa acostumats.

La figura d’en Chávez n’és un exemple brutal. Per una banda, hi ha la demagògia estrafeta i exagerada de molta gent que, per exemple, s’hi refereix sistemàticament com si fos un dictador. I això, que deu ser el president en actiu que més vegades ha estat escollit democràticament per les urnes!! Per l’altra banda, hi ha la candidesa de qui el veu com un revolucionari integral i exemplar.

Com que bona part dels mitjans de comunicació i dels ‘opinadors’ semblen militar en l’antichavisme militant, es fa necessari compensar-ho destacant-ne les virtuds. Però, si fem abstracció d’aquest context, tant costa d’admetre que -com tot altre personatge polític- Chávez té llums i ombres?

Vejam:

1. les llums, són clares: hem vist massa sovint com partits i líders quan arriben al poder intenten sobreviure-hi, deixant en segon terme la voluntat d’emprendre canvis profunds i necessaris. A Amèrica Llatina, a més a més, durant dècades el poder -generalment exercit de forma no democràtica- era una simple gestió per afavorir els interessos d’unes poques classes dominants. En els darrers anys, han arribat altres realitats polítiques a diversos governs del continent, directament vinculades a la realitat social. No es pot negar que Chávez ha tingut com a prioritat millorar les condicions de vida de les persones més desafavorides i pobres del país. Molta gent tradicionalment exclosa de la política i l’economia ha recuperat la condició de ciutadania. Això té molt de valor. I des d’un Occident on la corrupció política, l’aprimament de la democràcia i una economia al servei d’uns pocs són a l’ordre del dia, no crec que puguem donar gaire lliçons. Que en Chávez ha fet molt de populisme? I tant! Però, hi ha una cosa molt pitjor que fer populisme: ignorar les condicions de vida de la gent a l’hora de prendre decisions polítiques que els afecten.

2. les ombres, també: el persontatge ha mostrat i evidenciat tics autoritaris, messiànics, personalistes, militaristes i mancats de qualitat democràtica. En l’escena internacional, ha estat profundament reaccionari oposant-se, per exemple, a tímids avenços en clau de desarmament o aprofundiment dels drets humans. I seguint el lamentable ‘els enemics dels meus enemics són els meus amics‘ ha donat suport a personatges ben impresentables que són tant revolucionaris com jo monja de clausura. Sense anar més lluny, el suport incondicional al règim iranià (mentre massacrava la seva població en demanda de justícia i llibertat) clamava al cel per la seva indiginitat. En el fons, diria que molta gent que l’alaba al Nord ignora que en diversos àmbits i sectors d’esquerres de Veneçuela s’és profundament crític amb Chávez.

El paroxisme del pim-pam-pum arriba quan, sembla que en Chávez esdevé indicador de si hom és neoliberal o d’esquerres. Si el critiques a fons ets dels primers. Si l’alabes sense mesura, senyal que ets del segons. El meu problema amb aquest esquema, és que precisament les importants crítiques que li faig són no per ser ‘radical i revolucionari’ o ‘massa d’esquerres’ sinó precisament perquè en Chávez hi veig ben arrelats molts dels tics, dinàmiques i actituds de la cultura política dominant.