Avui ha passat una cosa molt important.
Quasi 40 anys més tard dels fets del ‘Bloody Sunday’ un informe oficial de la Gran Bretanya -que ha tardat 12 anys a enllestir-se i fer-se públic- deixa clar el que tothom sabia: que l’operació militar que va causar la mort de 14 persones que es manifestaven pels drets civils a Irlanda del Nord va ser totalment injustificada. Ni els soldats van repel·lir un atac previ (els manifestants no avanen armats) ni van avisar que dispararien amb foc real.
Els fets del ‘Bloody Sunday’ van ser greus: òbviament per les morts. Però també pels impactes. Per la part britànica, era un pas més en la incomprensió i l’ús de la força bruta a l’hora d’afrontar el conflicte. Per la part nord-irlandesa, els fets van donar arguments als qui parlaven de la necessitat i inevitabilitat de la lluita armada. Així, el ‘Bloody Sunday’ va ser una peça bàsica en l’allargament i enquistament del conflicte nord-irlandès.
Immediatament després d’aquells fets, el govern britànic va negar la veritat i es va inventar un informe ridícul i exculpatori. Durant molts anys, la denúncia del ‘Bloody Sunday’ (a través de cançons, pel·lícules, murals, etc.) va fer-se popular i va convertir en cada cop més ridícula la negació oficial dels fets.
Segur que molta gent durant molt de temps va pensar que aquesta injustícia no arribaria mai a ser reconeguda. Per això avui és un dia tant important: perquè tanquem un capítol. Es va fer una immensa barbaritat, sí, però finalment els responsables formals d’aquella barbaritat l’han reconeguda oficialment i en seu parlamentària.
Seria agosarat dir que tota injustícia acabarà essent reconeguda. Però, ben poca gent a Irlanda del Nord el 1972 tenia confiança que això d’avui arribés a passar. Que en prenguin nota els governs, exèrcits i estats que cometen barbaritats avui: és molt probable que algun dia les seves accions acabin essent públicament condemnades fins i tot pels seus hereus oficials.
Sens dubte, una bona notícia.
Malgrat tot 