Amb Oslo, lúcidament contra la violència

Una ciutat, Oslo, i un país, Noruega, que m’estimo especialment han patit una brutal esgarrapada per part d’un fanàtic. Noruega és un país amb tradició i present d’impuls a iniciatives a favor de la pau i els drets humans. Algunes, de caràcter més simbòlic, com acollir el Premi Nobel de la Pau, i d’altres, menys visibles però ben efectives: la implicació en mediació de conflictes o el suport a processos i tractats de desarmament global.

En aquests darrers anys d’obssessió per la seguretat i de discurs de la por, hi ha qui ha acusat Noruega de ser massa confiada, massa tova. En definitiva, de ser massa ingènua i ‘pacífica’ per a fer front a les amenaces d’avui. Sense anar més lluny, diversos cables de Wikileaks revelaven aquestes impressions per part de diplomàtics i agents nord-americans.

Evidentment, caldrà revisar el que calgui i perfeccionar els sistemes de seguretat per a evitar al màxim casos com aquests. Però seria una llàstima que es volgués aprofitar aquest tràgic esdeveniment per a fer propaganda del militarisme. En primer lloc perquè aquest no és cap garantia de plena seguretat: els països amb més despesa militar i amb més armament també han patit casos brutals de terrorisme. Però, sobretot, perquè en el fons el militarisme no combat ideològicament el terrorisme, sinó que l’alimenta.

Per això, quan amb la proclama de lluitar contra el terrorisme s’han limitat drets i llibertats per tot arreu, m’ha agradat que el primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, malgrat l’impacte personal i col·lectiu patit, hagi dit ben clarament i lúcida: “La violència contra la democràcia només pot ser resposta amb més democràcia”.

Fi de la 3a reunió cap al Tractat d’Armes: hi ha partit

S’ha acabat la 3a reunió preparatòria de la Conferència que ha d’abordar l’aprovació d’un Tractat d’Armes i és temps de fer algunes breus conclusions.

La primera, és molt similar a la que vaig fer al final de la 2a reunió preparatòria. I, de fet, això és una bona notícia: en aquests mesos no hem perdut res de substancial d’allò obtingut.

Vaig dir que el document del ‘Chairman’ que va lliurar al final de la 2a sessió era bo però que segurament patiria molta pressió d’alguns països per tal de rebaixar el to i l’ambició del text. Doncs bé, ha acabat la 3a sessió i el nou esborrany de Tractat que s’ha lliurat… continua mantenint les línies mestres.

I, és clar, com ja va passar al final de la 2a sessió, i aquesta vegada encara més, les delegacions que només volen parlar de Tractat sempre i quan sigui sense cap regulació, no vinculant, sense obligacions especials, excloent a diversos tipus d’armes, etc. van mostrar el seu disgust.

Una gran, i reconfortant, lliçó: els èxits faciliten els èxits. Aconseguir el tractat de les mines, va ser clau; però a més el Tractat va influir en el de les bombes de dispersió. I els dos estan influint en la negociació del de comerç d’armes. Un exemple: en el de les bombes de dispersió, es va aconseguir que el nombre de ratificacions necessàries per a permetre l’entrada en vigor del Tractat (un tema crucial: hi ha Tractats signats fa 15 anys… que encara no han entrat en vigor!) fos 30, una xifra baixa comparada amb altres tractats. Doncs bé, diverses delegacions han apuntat el nombre de 30 per a aquest futur Tractat i van citar el cas de les bombes de dispersió. Gràcies als èxits anteriors, podem construir i fonamentar els futurs!

Una evidència: les ONG que lluitem pel control de les armes no som els actors centrals en aquest procés. És clar que les delegacions estatals tenen més incidència, i ens agradi o no, més legitimació que nosaltres. Però, ni tan sols som els únics representants de la societat civil que pressiona. Hi ha el ‘lobby’ de les armes que cada cop es mostra més demagògic i agressiu (vegeu l’apunt del Xavier Alcalde).

Però, malgrat tot, no tenim excuses. Hem de fer molt més (soroll, influència, pressió, sensibilització, incidència) per no desaprofitar una immensa ocasió de posar un xic d’ordre al descontrol de les armes que, no ho oblidem, maten i fereixen centenars de persones cada dia.

En Flory

La Conferència està donant prou de si i encara en donarà més els propers dies. En parlarem. Però, qui ho vulgui, també pot seguir els debats a través de les nombroses ‘piulades‘; consultar webs que analitzen les sessions o llegir els posts per a l’ICIP que fa en Xavi Alcalde.

Però ara volia parlar d’en Flory.

Fa uns anys la Fundació per la Pau va engegar el ‘Practicar la pau‘ un projecte pel qual volíem dur al nostre país a actors de pau en zones de conflicte. I vam invitar en Flory. Per tal de conèixer més a fons el conflicte a la República Democràtica del Congo i la feina de prevenció i denúncia que hi feia. Vam conèixer-lo, vam intercanviar punts de vista, vam organitzar entrevistes amb els mitjans i amb polítics i, també, vam posar-lo en contacte amb altres ONG. I, un temps després, m’ha fet molta il·lusió trobar-lo a la 3a sessió de la Conferència cap a un Tractat d’Armes.

I és que, si ho pensem bé, en Flory exemplifica perfectament el perquè de tot plegat:

. el seu país ha patit escenaris de violència brutal des de fa una pila d’anys

. precisament, el descontrol i la proliferació de les armes petites i lleugeres ha incrementat els nivells de violència

. malgrat la violència i la lògica por, en Flory no s’ha rendit ni s’ha resignat mai: sempre ha cregut en les opcions de pau i ha treballat per a enfortir-les

. recordo que, arran d’una situació de tensió especial a la seva regió, la Virginia Garzón de la Fundació per la Pau li va escriure. Les informacions eren confuses i va trigar a respondre. Ens va fer patir…

Sí, en Flory exemplifica perfectament perquè existeix la Campanya per regular el comerç d’armes. I dóna molt sentit als més de 140 delegats d’ONG que hi som per acompanyar el procés, vigilar de prop els governs i apretar perquè el 2012 tinguem un bon tractat que ajudi, ni que sigui un xic, a evitar escenaris com els que en Flory ha patit en primera línia.

Cap al Tractat d’Armes: 3a ronda negociadora (1)

Foto de César Marín

English Version – 3rd PrepCom ATT (1)

Pels que vau seguir els posts de la 2a sessió preparatòria de la Conferència sobre un Tractat mundial que reguli el comerç d’armes (van ser 4, aquest és el darrer), ja hi tornem a ser: ara, de ple en la 3a sessió preparatòria.

Què podem destacar de l’inici d’aquesta tercera ronda negociadora? Algunes coses:

. tot i que molts aspectes de la 1a i la 2a sessió estan plenament oberts (l’abast dels tipus d’armes a incloure en el tractat; el perfil d’activitats de comerç que han de ser incloses, etc.) en aquesta sessió s’aborden aspectes d’implementació (com els estats haurien de concretar en les seves legislacions les disposicions assumides en el Tractat)

. hi ha més gent de les ONG i la Campanya Armes Sota Control que en les altres dues reunions preparatòries prèvies: prop de 140 persones, això vol dir que hi ha més atenció per part de la societat civil, més consciència que s’apropa un moment crucial i major interès per la culminació del procés

. les posicions es mantenen: la UE, Costa Rica, Mèxic i diversos països africans es troben entre els estats més favorables a un tractat ambiciós; els USA, la Xina, Rússia, Pakistan, etc. entre els més refractaris. Amb tot, han augmentat el respecte cap a l’ATT i, en algun cas, el nivell intel·lectual. Continuen oposant-s’hi però amb més respecte i finura analítica

. la delegació espanyola presenta un perfil massa baix: no per la gent que hi ha, que és molt vàlida, sinó per la gent que hi falta: no hi ha cap representant del Ministeri d’Assumptes Exteriors des d’on tradicionalment se n’ha fet el seguiment

. la precarietat a Can Nacions Unides s’ha incrementat: hi ha el mateix espai (sales en una mena de gran barracó) per a més delegats amb la qual cosa la ‘pressió’ sobre les cadires i l’espai és important…

. si a la vida sempre s’agraeix el bon humor i la ironia, enmig de reunions diplomàtiques llargues i denses, encara més! Gràcies, doncs, als i les diplomàtiques que saben esgarrapar un somriure…