Una utopia menys: ja tenim Tractat sobre Comerç d’Armes!

Ja és oficial. Ja hem aconseguit les 50 ratificacions necessàries per a que el Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA) pugui entrar en vigor.

Del Tractat, i dels intents per aconseguir-lo, n’he parlat molt en aquest blog, en xerrades i en mitjans de comunicació. Sens dubte, és el tema del qual més m’he ocupat aquests darrers 4 anys.

Avui no diré gaire cosa. Però sí expressar una immensa alegria.

Quan fa 19 anys portava les campanyes de desarmament a Intermón semblava una utopia irrealitzable que fos possible allò que l’Oscar Arias i algunes organitzacions internacionals van reclamar: un codi de conducta de les transferències mundials d’armes.

Quan el 2003, ja a la Fundació per la Pau, la Campanya Control Arms es va presentar a nivell mundial tot proposant la creació d’un Tractat que regulés el comerç d’armes, semblava una altra utopia més. Però teníem present l’èxit de les mines. I animava.

Quan entre el 2006 i el 2010, s’aproven a les Nacions Unides diverses resolucions i informes que insten a crear un Tractat, continuava semblant una utopia, però ja semblava que hi érem més a prop.

Quan el 2010 ens vam reunir a Viena un centenar de persones d’ONG d’arreu del món per a preparar la campanya de sensibilització i pressió sobre els Estats per tal d’aconseguir el Tractat, semblava una utopia. Però ens feia molta il·lusió que, almenys, s’engegués un procés diplomàtic per a discutir-ne la creació. I, l’èxit recent de les bombes de dispersió, ens donava encara més moral. I des de la Fundació per la Pau (avui FundiPau) ens hi vam implicar a fons.

Quan el 2012 va fracassar la ronda negociadora, la idea del Tractat feia passes enrere i tornava a semblar una utopia. Però, finalment, el 2 d’abril del 2013 s’aprovava i, dos mesos més tard, es va obrir a les signatures i ratificacions.

Cada vegada que, durant aquests 19 anys, constataves l’oposició de les potències, la resistència de molts estats i la militància activa en contra per part d’empreses i lobbys armamentístics, tendies a pensar que tot plegat era una utopia, bonica però impossible. I t’entristies en veure com el món tolerava -perquè no hi volia fer res- la mort de més de 500.000 persones, cada any, a causa del descontrol i la proliferació de les armes.

Però, avui, finalment, el Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA) ha aconseguit 50 ratificacions i en 90 dies entrarà en vigor.

Sí, a partir de Nadal tindrem una norma internacional que obliga els Estats a una cosa tant cabdal, però que fins ara no era obligatori, com tenir en compte la situació dels drets humans i el nivell de conflictivitat, abans d’autoritzar una venda d’armes.

Sé que no és molt. Però sé que ha costat anys i anys d’esforços titànics aconseguir-ho. I sé que, lentament, anem cap a la bona direcció: que políticament, jurídicament i socialment s’entengui que les armes són un instrument perillós. I que controlar-ne el seu ús, comerç i impacte és una exigència fonamental. I, en definitiva, que mirar de preservar la vida humana és un objectiu més prioritari, noble, digne i essencial que protegir el comerç d’armes. Obvi? Doncs, fins ara, no era així.

Perquè he posat la foto que acompanya aquest post? La veritat és que no la recordava. Però, cercant-ne una altra, m’hi he topat. Correspon a un dels viatges a Nova York per a participar a la Conferència Diplomàtica a les Nacions Unides. A més de diversa premsa que vaig llegir a l’avió em vaig endur el llibre ‘Utopia’ de Thomas More -per cert, en una excel·lent traducció al català de Joan Manuel del Pozo.

Una imatge ben suggeridora, que m’ha tret un somriure. I és que el Tractat semblava una utopia… però avui ja és ben real.

Tractat d’Armes: el tenim a tocar, encara que no sigui magnífic…

La Conferència pel Tractat sobre Comerç d’Armes a Nacions Unides ja ha entrat en la recta final. I tot es precipita.

Avui al matí l’ambaixador García Moritán ha presentat el primer esborrany del Tractat. Ha estat un moment emotiu. Després de moltes reunions preparatòries amb textos informals disposar d’un esborrany formal és com començar a visibilitzar que el Tractat és a prop i pot esdevenir una realitat.

Sens dubte, aquesta és la primera valoració a fer. Ja ho deia en Xavi Alcalde.

Però en mirar-me el text en una primera i ràpida ullada, he vist coses que m’han desagradat. I he fet algunes piulades en aquest sentit (@Jordi_Armadans 1r esborrany oficial del #TractatArmes Un text complet però amb moltes pèrdues respecte a anteriors docs). Especialment, m’ha preocupat que l’abast de les armes a cobrir pel Tractat s’ha reduït (hi ha armes que no queden citades) i les que se citen, ho són més parcialment i restringida (si enlloc d’avió militar parlem d’avió de combat, per exemple, estem deixant fora molts possibles avions militars que, estrictament, no són de combat). Ara l’aspecte més clamorós és que les municions, tot i esmentar-se, quedarien fora del nucli dur del Tractat.

Tampoc m’ha agradat veure que en els criteris per a autoritzar o no una transferència d’armes, el llenguatge sobre drets humans, desenvolupament, etc. és menys explícit que en textos anteriors. I espanta veure l’alt nombre de països que caldria per a que el Tractat entrés en vigor: 65!!! Això podria fer que trigués anys a realment ser efectiu i d’obligat compliment…

Però, ben cert: el text inclou moltes coses i posa per escrit vells desitjos que, fins avui, no s’han vist concretats.

Les primeres reaccions

La Campanya Armes Sota Control, Saferworld, Amnesty International i la Creu Roja han fet una valoració (gràcies a la Lourdes Vergés disposeu de traducció catalana i castellana on-line abans fins i tot que l’original anglès de la campanya) a primera hora de la tarda que, en bona part, coincidia amb aquesta primera reacció positiva però preocupada que havia fet.

I, en la sessió plenària, les delegacions estatals han començat a reaccionar a l’esborrany. He fet un recompte i el resultat és clar: 29 delegacions han reclamat un Tractat més ambiciós i potent. Especialment, han clamat pel tema de les municions. Vaja, volen més Tractat. 14 delegacions han dit que els semblava un bon punt de partida: segurament algunes d’elles no voldrien avançar més i altres volen millorar-lo però, de moment, es queden amb la bona notícia del que s’han trobat. I 9 delegacions han dit clarament que el Tractat va massa enllà: volen menys tractat.

Queden 3 dies, molta intensitat en poques hores, molts nervis i molts possibles accidents. Però la possibilitat de tenir un tractat que reguli el comerç d’armes és més a prop que mai.

Cap al Tractat (2): la societat civil s’organitza

Ahir al vespre, en finalitzar el primer dia de reunió. Foto: Fred Lubang

Passar 36 hores tancats -literalment- en un hotel per a fer múltiples reunions. És el que hem fet les diverses persones i  organitzacions de la Campanya Armes Sota Control que assistirem a la reunió de Nacions Unides sobre el Tractat. I han estat 36 hores útils.

D’entrada, hem analitzat la setmana que comença demà: quins temes s’abordaran a la reunió diplomàtica, com ens organitzem i distribuïm la feina durant la setmana, quins actes es muntaran en paral·lel per mirar d’influir en els delegats governamentals, posar-nos d’acord en quins temes caldrà fer especial èmfasi, els possibles escenaris de futur que poden obrir-se un cop acabi la setmana, etc.

Però, també, mirant d’organitzar-nos millor, de ser més efectius en la feina, més incisius en el que pretenem i comunicar millor el que projectem. Especialment, en tot allò que fem els propers mesos de Març, Abril, Maig i Juny. Perquè com més bé ho fem aquests mesos, més opcions hi haurà que el proper mes de Juliol tinguem un bon Tractat.

En aquest tipus de reunions de coordinació, sempre et planteges si s’haguessin pogut organitzar millor, si s’ha aprofitat prou tot el temps invertit, etc. Però tenint en compte que érem vora 100 persones, procedents de diferents realitats i països, de diverses organitzacions (amb cultures i estils de treball prou diferents), etc. només el fet d’haver compartit tantes hores per a intentar millorar la nostra feina és ja un signe positiu en si mateix. I, en els temps que corren, encara més. Si, a més a més, s’ha arribat a algunes conclusions i marcs de treball compartits, es pot dir que ha valgut la pena. I, espero, que es notarà.

I a partir de demà, a les Nacions Unides.

Cap al Tractat sobre Comerç d’Armes: decisiva 4a reunió preparatòria

El temps passa inexorablement i allò que semblava una gran perspectiva a mig termini, aconseguir un Tractat mundial que reguli el comerç d’armes, ara és a tocar.

La setmana que ve comença la darrera reunió preparatòria -la 4a- abans de la Conferència prevista per a aquest Juliol.

Les persones que consulten aquest bloc -per cert, moltes gràcies! sempre m’ha agradat escriure però si hi algú a l’altre cantó, millor que millor 😉 –  ja sabran que hi he dedicat diversos posts (el mesos de Març i de Juliol de 2011, coincidint amb la 2a i la 3a ronda negociadora). Hi he participat i n’he fet el seguiment perquè des de la Fundació per la Pau participem activament en la Campanya Armes Sota Control (en la seva versió global: reclamant un Tractat i en la seva dimensió local: fent un seguiment estricte del comerç d’armes espanyol). Però, sobretot, perquè ens trobem davant d’una oportunitat històrica. Tot i l’enorme dificultat que el procés acabi amb èxit… mai abans havíem arribat a somniar que tots els estats del món acceptessin de negociar una regulació mundial del comerç d’armes!

La previsió era que aquesta 4a ronda negociadora seria breu i de caire tècnic. Però, finalment, s’ha allargat i s’hi abordaran temes de contingut. I, essent així, la reunió és cabdal. Perquè?

El treball fet fins ara per la presidència, l’ambaixador García Moritán, ha estat a l’alçada del que calia. Ha plantejat uns textos que permetien dibuixar un Tractat que realment fos efectiu i que no tingués forats: així, s’hi preveu un Tractat que inclogui tots els tipus d’armes convencionals, que es tinguin en compte tots els tipus de transferències, etc. I, el més important, ha aguantat amb fermesa les crítiques i les pressions per a baixar l’ambició. Però, és clar, els països contraris al Tractat tenen cada cop menys temps per a avortar, aigualir o estroncar el procés i en aquesta reunió ho intentaran tot.

En fi, a partir del cap de setmana, bé a través del bloc, bé a través del twitter de la Fundació per la Pau o del meu twitter personal, anirem penjant i dient coses. I, en la mesura que els mitjans s’hi interessin, en pot sortir alguna cosa més.

Una cosa és clara. El 2012 tindrem una altra oportunitat per a comprovar el grau de responsabilitat dels governs del món: fer alguna cosa davant un comerç descontrolat que suposa la pèrdua de més de 300.000 vides cada any… o no fer-hi res.

Fi de la 3a reunió cap al Tractat d’Armes: hi ha partit

S’ha acabat la 3a reunió preparatòria de la Conferència que ha d’abordar l’aprovació d’un Tractat d’Armes i és temps de fer algunes breus conclusions.

La primera, és molt similar a la que vaig fer al final de la 2a reunió preparatòria. I, de fet, això és una bona notícia: en aquests mesos no hem perdut res de substancial d’allò obtingut.

Vaig dir que el document del ‘Chairman’ que va lliurar al final de la 2a sessió era bo però que segurament patiria molta pressió d’alguns països per tal de rebaixar el to i l’ambició del text. Doncs bé, ha acabat la 3a sessió i el nou esborrany de Tractat que s’ha lliurat… continua mantenint les línies mestres.

I, és clar, com ja va passar al final de la 2a sessió, i aquesta vegada encara més, les delegacions que només volen parlar de Tractat sempre i quan sigui sense cap regulació, no vinculant, sense obligacions especials, excloent a diversos tipus d’armes, etc. van mostrar el seu disgust.

Una gran, i reconfortant, lliçó: els èxits faciliten els èxits. Aconseguir el tractat de les mines, va ser clau; però a més el Tractat va influir en el de les bombes de dispersió. I els dos estan influint en la negociació del de comerç d’armes. Un exemple: en el de les bombes de dispersió, es va aconseguir que el nombre de ratificacions necessàries per a permetre l’entrada en vigor del Tractat (un tema crucial: hi ha Tractats signats fa 15 anys… que encara no han entrat en vigor!) fos 30, una xifra baixa comparada amb altres tractats. Doncs bé, diverses delegacions han apuntat el nombre de 30 per a aquest futur Tractat i van citar el cas de les bombes de dispersió. Gràcies als èxits anteriors, podem construir i fonamentar els futurs!

Una evidència: les ONG que lluitem pel control de les armes no som els actors centrals en aquest procés. És clar que les delegacions estatals tenen més incidència, i ens agradi o no, més legitimació que nosaltres. Però, ni tan sols som els únics representants de la societat civil que pressiona. Hi ha el ‘lobby’ de les armes que cada cop es mostra més demagògic i agressiu (vegeu l’apunt del Xavier Alcalde).

Però, malgrat tot, no tenim excuses. Hem de fer molt més (soroll, influència, pressió, sensibilització, incidència) per no desaprofitar una immensa ocasió de posar un xic d’ordre al descontrol de les armes que, no ho oblidem, maten i fereixen centenars de persones cada dia.

En Flory

La Conferència està donant prou de si i encara en donarà més els propers dies. En parlarem. Però, qui ho vulgui, també pot seguir els debats a través de les nombroses ‘piulades‘; consultar webs que analitzen les sessions o llegir els posts per a l’ICIP que fa en Xavi Alcalde.

Però ara volia parlar d’en Flory.

Fa uns anys la Fundació per la Pau va engegar el ‘Practicar la pau‘ un projecte pel qual volíem dur al nostre país a actors de pau en zones de conflicte. I vam invitar en Flory. Per tal de conèixer més a fons el conflicte a la República Democràtica del Congo i la feina de prevenció i denúncia que hi feia. Vam conèixer-lo, vam intercanviar punts de vista, vam organitzar entrevistes amb els mitjans i amb polítics i, també, vam posar-lo en contacte amb altres ONG. I, un temps després, m’ha fet molta il·lusió trobar-lo a la 3a sessió de la Conferència cap a un Tractat d’Armes.

I és que, si ho pensem bé, en Flory exemplifica perfectament el perquè de tot plegat:

. el seu país ha patit escenaris de violència brutal des de fa una pila d’anys

. precisament, el descontrol i la proliferació de les armes petites i lleugeres ha incrementat els nivells de violència

. malgrat la violència i la lògica por, en Flory no s’ha rendit ni s’ha resignat mai: sempre ha cregut en les opcions de pau i ha treballat per a enfortir-les

. recordo que, arran d’una situació de tensió especial a la seva regió, la Virginia Garzón de la Fundació per la Pau li va escriure. Les informacions eren confuses i va trigar a respondre. Ens va fer patir…

Sí, en Flory exemplifica perfectament perquè existeix la Campanya per regular el comerç d’armes. I dóna molt sentit als més de 140 delegats d’ONG que hi som per acompanyar el procés, vigilar de prop els governs i apretar perquè el 2012 tinguem un bon tractat que ajudi, ni que sigui un xic, a evitar escenaris com els que en Flory ha patit en primera línia.

Cap al Tractat d’Armes: 3a ronda negociadora (1)

Foto de César Marín

English Version – 3rd PrepCom ATT (1)

Pels que vau seguir els posts de la 2a sessió preparatòria de la Conferència sobre un Tractat mundial que reguli el comerç d’armes (van ser 4, aquest és el darrer), ja hi tornem a ser: ara, de ple en la 3a sessió preparatòria.

Què podem destacar de l’inici d’aquesta tercera ronda negociadora? Algunes coses:

. tot i que molts aspectes de la 1a i la 2a sessió estan plenament oberts (l’abast dels tipus d’armes a incloure en el tractat; el perfil d’activitats de comerç que han de ser incloses, etc.) en aquesta sessió s’aborden aspectes d’implementació (com els estats haurien de concretar en les seves legislacions les disposicions assumides en el Tractat)

. hi ha més gent de les ONG i la Campanya Armes Sota Control que en les altres dues reunions preparatòries prèvies: prop de 140 persones, això vol dir que hi ha més atenció per part de la societat civil, més consciència que s’apropa un moment crucial i major interès per la culminació del procés

. les posicions es mantenen: la UE, Costa Rica, Mèxic i diversos països africans es troben entre els estats més favorables a un tractat ambiciós; els USA, la Xina, Rússia, Pakistan, etc. entre els més refractaris. Amb tot, han augmentat el respecte cap a l’ATT i, en algun cas, el nivell intel·lectual. Continuen oposant-s’hi però amb més respecte i finura analítica

. la delegació espanyola presenta un perfil massa baix: no per la gent que hi ha, que és molt vàlida, sinó per la gent que hi falta: no hi ha cap representant del Ministeri d’Assumptes Exteriors des d’on tradicionalment se n’ha fet el seguiment

. la precarietat a Can Nacions Unides s’ha incrementat: hi ha el mateix espai (sales en una mena de gran barracó) per a més delegats amb la qual cosa la ‘pressió’ sobre les cadires i l’espai és important…

. si a la vida sempre s’agraeix el bon humor i la ironia, enmig de reunions diplomàtiques llargues i denses, encara més! Gràcies, doncs, als i les diplomàtiques que saben esgarrapar un somriure…

ATT (i 4): endavant!

La 2a reunió preparatòria del procés diplomàtic sobre el Tractat de Comerç d’Armes que impulsa les Nacions Unides, ha finalitzat. I toca fer un breu balanç d’urgència, que ja anirem ampliant:

1. de moment, les coses van bé. Durant la 2a sessió, la presidència va presentar dos textos encara embrionaris però que contenien les línies mestres del futur Tractat i, ambdós, mantenen l’ambició alta. Entre altres coses, perquè inclou tots els tipus d’armes així com les diverses maneres de transferir-les, tot i que diversos governs van treballar fort perquè hi haguessin moltes excepcions i forats.

2. de fet, aquesta és un altre magnífic indicador: els estats contraris a la idea del Tractat estaven a la defensiva. I això és el millor senyal per adonar-nos que, malgrat tots els malgrats, la cosa avança.

3. no ens podem confiar, però: en les properes sessions diplomàtiques, hi haurà més debat i, és obvi, els estats contraris o reticents al Tractat -alguns de ben poderosos- no es quedaran de braços creuats. Per això, durant el proper any que falta per a la Conferència final d ‘aprovació del Tractat, les ONG de la Campanya Armes Sota Control hem de ser capaces d’incrementar la nostra feina, fer arribar molt més enllà el nostre missatge sobre la necessitat de regular el comerç d’armes i ser més efectius en la pressió sobre governs i empreses armamentístiques.

Tenim la responsabilitat de no desaprofitar aquest important moment.

ATT (3): Interessant, distret, apassionant

Segurament, per a molta gent, aquests tres adjectius no serien precisament els que definirien una sessió diplomàtica a les Nacions Unides.

Però, la veritat, s’hi escauen perfectament.

. Interessant: malgrat que són sessions llargues en un edifici fred -una mena de barracó ‘Ikea’ com diu un periodista, mentre l’edifici oficial de les NNUU és en obres- plenes de declaracions de moltes delegacions estatals en un llenguatge asèptic, la veritat és que és ben interessant anar veient com els Estats es van posicionant i mostrant les seves propostes i valoracions sobre com hauria de ser un futur Tractat mundial sobre el Comerç d’Armes (ATT).

És interessant veure què passarà amb diplomàtics de governs que ara estan vivint processos de canvi i convulsió (Egipte, Tunísia, etc.), especialment, quan Egipte -per exemple- ha tingut una actitud molt freda cap a la idea de crear un Tractat i, en general, en diversos processos de desarmament i control d’armes. És interessant confirmar que el govern espanyol adopta una actitud potent i ambiciosa, comparable a les delegacions més alineades amb la proposta de fer un ATT. És interessant -i il·lustratiu- constatar com països considerats ‘revolucionaris’ (Cuba o Veneçuela) tenen una actitud ben conservadora i poruga cap a una qüestió tant essencial per a protegir els drets humans com crear un ATT. És interessant -i molt trist, és clar- observar com, tot i parlar de diplomàtics amb experiència i, se suposa, actitud oberta- el masclisme perviu: alguns diplomàtics semblen menystenir aquelles delegacions on les dones hi tenen un paper principal…

. Distret: malgrat el llenguatge formal, a voltes hi ha alguna picabaralla, alguna delegació que fa alguna broma, algun delegat a qui se li envà la llengua, algun xoc dialèctic, etc.

. Apassionant: aquest matí, quan se sabia que el Chairman havia de presentar un nou esquema de treball hi havia nervis, emoció i expectació. En veure que, en general, mantenia un llistó i to alt, ambiciós i potent, ha generat una certa emoció en l’àmbit de la societat civil present i dels països i delegacions que recolzen plenament el procés de l’ATT. De moment, podríem dir, els Estats contraris a la idea de l’ATT no guanyen. I, això, és una magnífica notícia.

ATT (2): El ‘dret’ a fabricar i vendre armes

Les delegacions governamentals van reaccionant a l’esborrany presentat pel president de la sessió en termes d’abast, criteris i paràmetres i cooperació internacional i assistència a víctimes.

Hi ha les delegacions que es mostren favorables al text que ha circulat, les que -amb línia amb allò expressat per la Campanya i les ONG pel control d’armes- demanen anar més enllà en alguns aspectes i les que es mosten molt escèptiques i fredes.

Entre aquestes, ahir algunes van arribar a formular una absurda i grotesca afirmació. Parlar d’un ‘dret’ a fabricar i comerciar armes.

Una cosa és dir -ho compartim o no- que els estats tenen dret a la defensa i que aquest dret a la defensa no pot quedar limitat pel Tractat i, una altra, és pretendre fer creure que fabricar i vendre armes és un dret en si mateix!

Una delegació -és evident que mancada de tota sensibilitat no ja humana sinó fins i tot diplomàtica- va dir que calia ‘equilibrar’ les reflexions sobre l’impacte humanitari del comerç d’armes amb el dret a fabricar i vendre armes.

En tot cas, si és qüestió de fer balances, costa entendre que a algú li pesi més el ‘dret a fabricar armes i vendre-les’ que l’obligació de preservar les més de 365.000 persones que moren cada any fruit de la violència armada.