Lliçons d’Islàndia: la indignació sense fons no canvia res

28 04 2013

Un sistema econòmic que fa fallida. Un poder econòmico-financer que se’n desentén amb la mateixa lleugeresa amb la que va cimentar la crisi. Uns actors polítics incapaços de fer autocrítica. Un sistema de representació devaluat i debilitat. I un seguit de decisions que carreguen la sortida de la crisi en les espatlles dels que menys responsabilitat en tenien.

Un guió prou majoritari del que a Europa, i especialment al Sud, s’ha fet. A Islàndia, però, es va fer diferent: a partir de la revolta ciutadana del 2008-2009, es van convocar eleccions, va caure l’anterior govern, es van iniciar processos ambiciosos de canvi a nivell sistèmic i, finalment, el nou govern, dins l’estret marge que tenia, va prendre decisions més enfocades a protegir la gent que a respectar les demandes financeres. I a fixar i exigir les responsabilitats pertinents.

Una altra resposta que, d’alguna manera, era un interessant banc de proves de com fer net amb un xic de dignitat i justícia.

Per això, ara, no podem obviar el que ha passat: les eleccions han fet fora el govern que va protagonitzar aquesta transició i han premiat els partits de la deregulació del sistema financer i de la tolerància-connivència amb l’especulació.

Sens dubte, són molts els factors que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar-ho. Però no podem deixar de dir-ne un que, honestament, crec que és clau: cal admetre que la indignació que es va viure a Islàndia tenia més a veure amb el malestar concret i diari que amb una anàlisi de fons. I, ara, davant les dificultats per a la butxaca que les polítiques del nou govern havien suposat (tipus d’interès molt alts que van incrementar els deutes privats i familiars) la gent ha castigat els nous ‘gestors’ sense atendre a responsabilitats de fons.

De fet, res que no sapiguem. Però que, en cap cas, i també pensant en casa nostra, hauríem d’oblidar: la indignació purament reactiva, sense anàlisi de fons, valors assumits i compromís real, no canvia la realitat.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

28 04 2013
econacionalitarisme

Òstres, Jordi, coincidència en el tema del post d’avui. I bastant en sintonia.
Jo acabo amb un “que qualsevol canvi social decent ha de començar, indefectiblement, per una transformació individual” econacionalitarisme.wordpress.com/2013/04/28/894/

30 04 2013
jordiarmadans

hola joan! ara el veig, ens vam creuar ! 😉 bona la frase final!

28 04 2013
Oriol Lladó (@oriolllado)

Amb Islàndia vam fer una mica com amb Obama, convertir-los en senyals santificades de qui sap què. I no. Els processos de canvi polític són molt difícils de ‘retratar’ pq són plens d’arrencades i frenades, i pq sovint hi ha corrents de fons que només podem descodificar amb la suficient distància temporal. Per això la ‘història’ és la ‘història’ i el periodisme, és el periodisme.

Ah, i nota al marge: Obama va avançant; abandonat per la progressia mundial, tan tastaolletes i infidel; però gestionant amb tenacitat i intel·ligència, i malgrat tantes contradiccions i decepcions, un corrent de fons poderós i transformador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: